Unitat Accentuació I dièresi



Descargar 2.61 Mb.
Página7/39
Fecha de conversión16.12.2018
Tamaño2.61 Mb.
Vistas659
Descargas0
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   39

De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa [kaza]; caça [kasa]; rosa [rza]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa [presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per això és important aprendre a pronunciar-les correctament.


Si us hi fixeu comprovareu que cada so es representa ortogràficament per unes determinades consonants:



  1. ESSA SONORA /z/




Grafia S

Grafia Z

- entre vocals: espaiosa, pisos...


- els derivats o compostos de: fons: enfonsar

dins: endinsar

trans: transistor

- a principi de mot: zona, zebra...


- darrere de consonant: pinzell, colze...
- Altres mots (una gran quantitat dels quals deriven del grec): amazona, esquizofrènic, trapezi, zoològic, Bizantí, topazi, nazi...



  1. ESSA SORDA /s/




S

SS

C

Ç


- A principi de mot:

seguretat, segona...
- Després dels prefixos:

a (asimetria)

ante ( antesala)

anti (antisèptic)

bi (bisexual)

contra (contrasentit)

entre (entresuat)

mono ( monosíl·lab)

uni (unisexual)

tri (trisòdic)

poli (polisíl·lab)
- a fi de mot:

armaris, mes...
- entre consonant i vocal i entre vocal i consonant:

sensual, aspecte...

- Entre vocals: passadís, tassa...


- Femenins amb el sufix -essa:

poetessa, comtessa, abadessa...
(però princesa, burgesa, pagesa i marquesa)
- Compostos de :

-gressió: agressió

-missió: emissió

-pressió: impressió
- Superlatius:

- íssim: moltíssim

- íssima: moltíssima




- Davant e i i:

gratacel

opcional
- Sufixos:

-ància: constància

-ència: consciència



- Davant a, o, u:

França, cançó,vençut
- A fi de mot:

feliç, audaç...
- Sufixos:

- ança: esperança

- ença: renaixença






  • Les grafies C i Ç

Heu de posar especial atenció en la parella C/Ç, que apareix per raons etimològiques en algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu.


No obstant això, és cert que la seua utilització coincideix moltes vegades amb la resta de llengües romàniques, com el francés o el castellà. Per això aquestes llengües poden ajudar-vos en alguns casos.
A més a més, heu de tenir en compte que les paraules d’una mateixa família alternen dins dels membres de cada parella, mai alternen barrejades.
Per exemple: braç s’escriu amb Ç, per tant, el diminutiu bracet s’escriu amb C (ja que la Ç no pot anar davant de E); tros s’escriu amb S, per tant, el diminutiu trosset s’escriu amb SS (perquè va entre vocals).



  • El dígraf TZ

La grafia TZ sempre va entre vocals i la utilitzem em molts verbs acabats en –itzar (i derivats); en els números dotze, tretze, setze; i en altres mots com magatzem, botzina, atzar, atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena.




Haureu d’anar amb compte amb algunes paraules que presenten diferències respecte al castellà:


  • S’escriuen amb S: sabata, safrà, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarró, sarsuela, tros, sòcol, sucre, sentinella, sèquia, simbomba, sofre, arròs, esbós, dansa, estranyar, estranger, esprémer, esplanada, estendre, espoliar, desembre...




  • S’escriuen amb SS: arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessamí, massapà, mostassa, pòlissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, massís, pissarra, rossí, tossut...


2.3.1 Exercicis

1. Escriviu C o Ç:
___el ___ircular obedièn___ia bra___

abundàn___ia adre___ar ra___a pla___a

atro___ ignoràn___ia apeda___ar peda___

Pu___ol ___endra balan___a can___ó

mar___ ___irera vén___er ofi___ina

___igró ___istella llen___ol fa___ana




2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules següents:
___ebra ___odíac ___umar pen___ar

pol___eguera quin___ena can___ament bru___a

de___embre bi___antí topa___i ben___ina

bron___e col___ada ama___ona pol__e

Igna___i tràn___it con___ell sen__ill
3. Ompliu els buits amb S o SS:
co___iol fa___e na___al dan___a

pe___ic fronti___a ga___os palla___o

do___i trave___a de___itjar pe___eta

co___os disfre___a ente___a pi___arra

paï___os intromi___ió co___ina per___ona

metge___a duque___a marque___a en___enyar


4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:


  1. El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte pa___at.

  2. Su___anna està conven___uda que vas pa___ar l’examen per ca___ualitat, perquè no et vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___ó.

  3. Viu a l’entre___òl, al costat d’uns grans maga___ems.

  4. El club està trave___ant un mal moment a cau___a de la le___ió del davanter ___entre.

  5. El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela s’han ca___at i han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a Rú___ia i després a les regions xine___es del sud.

  6. La cri___i ha estat cau___ada per l’adhe___ió d’una nova empre___a en el sector.

  7. Els escriptors pre___ocràtics foren capa___os d’explicar totes aquestes hipòte___is.

  8. El ___endrer està ple de ___igarrets oloro___os.

  9. El govern ha confe___at que les despe___es d’hi___enda són abu___ives.

  10. El tornado Mari ha a___otat la ___ona més frondo___a de la selva ama___ònica.

  11. La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a.

  12. El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___ió.

  13. El na___isme és una doctrina fal·la___ que ha sigut comdemnada a tot Europa.

  14. Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.

  15. L’equip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, però va acabar apalli___at.

  16. L’esqui___ofrènic di___imulava la seua mancan___a de seny.

  17. Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta és una malaltia psico___omàtica.

  18. L’emi___ió exce___iva de ga___os com l’o___ó és una agre___ió al medi ambient.

  19. A_ò és un contra___entit, a___í no hi ha res a fer.

  20. La porta de l’ante___ala té les fronti___es rovellades.

  21. Els intere___os de l’A___o___iació d’Amics d’Andalu___ia van ser anali___ats pels congre___istes durant el mes de mar___.

  22. La pi___arra de la meua cla___e és verdo___a.

  23. La dona ro___a portava una ro___a a la mà.


5. Feu el mateix amb el text següent:
El Rabo___a, a___assí eivi___enc, es trobava de___esperat. La balan___a de la justícia queia sobre ell com una ma___a, sense compa___ió. La jutge___a no a___eptava la seua pre___umpció d’innocèn___ia. Ell tenia l’esperan___a que la do___ena d’anys que havia pa___at a la pre__ó haguera provocat una metamorfo___i en el seu caràcter. Però l’a___ar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judi___i, el jurat va prendre la de___i___ió de con___edir-li la llibertat condi___ional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oa___i. Però, en aquesta oca___ió, no hi havia cap argument que recol___ara la seua innocèn___ia. El di___eny que prenia el procés l’abocava a un a___ucac.
2.4 Consonantisme: la b i la v

Les grafies B i V representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en un únic so. Es distingeixen en la seua articulació perquè [b] és un fonema oclusiu, bilabial sonor, mentre que [v] és un fonema fricatiu, labiodental sonor.


Encara que no sempre es poden establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogràfics als parlants que no distingeixen el seu so, podem dir que, en general:


ESCRIUREM B

ESCRIUREM V




  1. davant l, r

ex.: obra, pobre, moble, poble


  1. darrere m

ex.: ambició

excepcions: tramvia, circumval·lació,



triumvirat


  1. alternant amb p en mots de la mateixa família

ex.: llop, lloba

cap, cabut

rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben

cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben





  1. darrere n

ex.: convertir, canvi


  1. alternant amb u en paraules de la mateixa família

ex.: blau, blava

escriure, escrivint

beure, bevent


  1. en les desinències de l’imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació

ex.: cantava, cantaves

treballàvem, treballàveu

Encara que les llengües romàniques solen coincidir, en general, en l’ortografia de la B i la V, hi ha algunes paraules en català que divergeixen de les altres llengües. A continuació teniu les més importants:





S’escriuen amb B

S’escriuen amb V

Àlaba

arribar


baf

baró


basc

bena


berruga

besllum


biga

Biscaia


bolcar

calb


comboi

corb


debanar

corba


desimbolt

mòbil


oblidar

rebentar


riba

saba


trobador

trobar


advocat

alcova


almívar

arravatar

avall

avet


avi

avorrir


avortar

bava


canvi

cascavell



cavalcar

cavall


cavaller

cervell


Còrdova

covard


endívia

envestir


espavilar

escovilló

esvelt

fava


gavardina govern

haver


javelina

llavi


núvol

pavelló


savi

sivella


taverna



Compartir con tus amigos:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   ...   39


La base de datos está protegida por derechos de autor ©psicolog.org 2019
enviar mensaje

enter | registro
    Página principal


subir archivos