Unitat Accentuació I dièresi



Descargar 2.61 Mb.
Página4/39
Fecha de conversión16.12.2018
Tamaño2.61 Mb.
Vistas662
Descargas0
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   39





REMARQUES


  • Alguns dels mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: adéu, rodamón, besnét, subsòl…




  • Recordeu que els monosíl·labs, llevat que siguen diacrítics, no s’accentuen mai: fa, pla, pa, ben...




1.3.4 Que / Què

Accentuarem gràficament aquests elements només quan fan la funció de relatiu amb preposició (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de pronom interrogatiu (equival a “quina cosa”)3. Fixeu-vos en els exemples de la graella que teniu a continuació:






QUÈ




INTERROGATIU

(equival a “quina cosa”)


Què fas?

Què passa?

No sabem què estudia.





RELATIU AMB PREPOSICIÓ

(equival al relatiu el qual, la qual, els quals, les quals)


La casa en què visc no és bonica.

Les llibretes en què prenc els apunts són roges.

El cotxe amb què he vingut és de mon pare.

Són qüestions per què no es preocupa ningú.


1.3.5. Exercicis

  1. Accentueu, si cal, els que següents:




  1. Els meus pares diuen que he de treballar més

  2. Sempre fa bromes, que graciós!

  3. Que vols prendre per a sopar?

  4. No m’agrada la moto que t’has comprat

  5. El programa d’ordinador amb que treballes no és massa bo

  6. Vull que em digues que penses fer

  7. Que m’has dit que vols? El material de que et vaig parlar?

  8. Saps a que es dedica?

  9. El dia que vingues parlarem de l’augment de sou

  10. No sé de que et queixes

  11. Vols que parlem de que és el que està passant?

  12. T’estic preguntant que et passa!


  1. Accentueu, si cal, les paraules següents:






  1. examen

  2. rodamon

  3. barnus

  4. dilluns

  5. esglesia

  6. comprem

  7. aigua

  8. copia

  9. dia

  10. rafega



  1. llapis

  2. bustia

  3. oxigen

  4. virus

  5. tennis

  6. tragedia

  7. individu

  8. concorrer

  9. aixo

  10. anec



  1. usuaria

  2. misogin

  3. Angel

  4. diposit

  5. paper

  6. correu

  7. Valencia

  8. matalas

  9. formula

  10. tabu






  1. aço

  2. Julia

  3. espinacs

  4. lliço

  5. Ramon

  6. compren

  7. platan

  8. porus

  9. cataleg

  10. Sonia



  1. essencies

  2. Denia

  3. canço

  4. tombola

  5. pingüi

  6. arbitre

  7. menjavem

  8. temer

  9. fideu

  10. solid




  1. Accentueu les frases següents:

  1. Nuria esta investigant l’esperit avantguardista durant un periode de temps determinat pel Departament d’Historia.

  2. Ves al concert d’oboe que un music austriac fara despus-dema a Monover.

  3. L’atmosfera que es crea en un partit de futbol s’adequa al vertigen col·lectiu que estem vivint.

  4. Han anat a Etiopia vint-i-cinc oftalmolegs perque volen investigar l’augment de dioptries en homes de mes de trenta-cinc anys.

  5. Durant l’adolescencia voliem prendre te perque ens deien que eliminava l’acne sistematicament.

  6. Els britanics van llançar un missil que va aterrar a l’Himalaia.

  7. Es preferible correr ja que els omoplats es mouen rapidament i agilment.

  8. Jo ja se que vau anar-vos-en a casa com a castig pel vostre comportament barroer.




  1. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuació:

La Silvia arriba. Que t’ha passat?, el rostre candoros, que has fet? En veure-la, la Natalia se’n va penedir. M’ho promets, que no diras res a Lluis?, m’ho jures?, repeti la Natalia. T’ho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be.


Montserrat Roig, El temps de les cireres





  1. Han desaparegut els accents d’aquest text. Poseu-los-hi:

Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no t’apetia entrar a la basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques. Al cap d’un moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que voregen l’esglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la façana de l’edifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van cridar l’atencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo.


Joaquim G. Caturla, La casa de les flors



  1. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:

En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va acompanyar a una botiga d’aquestes en que venen escopetes a bon preu. Me’n vaig comprar una i, despres de llegir-ne les instruccions d’us, vam anar a fer un tomb per un bosc dels voltants per veure si caçavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam separar i, de sobte, m’apareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si l’espantava, pero l’unica cosa que vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llançar l’urpa que va caure de ple damunt l’escopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que l’os em seguira. Em vaig salvar pels pels. Pero, a conseqüencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama.
Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons m’ha contat, em va portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.
Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.
1.4 Dièresi

És un signe gràfic que col·loquem exclusivament sobre la i i la u. La dièresi té les funcions següents:





1. Indicar la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i.

Exemples:llengües, lingüístic, qüestionari...





Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi.

Exemples: quadre, quota, quocient...





2. Trencar diftongs decreixents:
2.1 Indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent ja que són vocals; és a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents.

Exemples: raïm, veïna, peüc, heroïna...


2.2 Indicar que la i / u col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena.

Exemples: conduïa, produïa, conduïen



No obstant això, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar-hi dièresi sinó accent.



Lluís > Lluïsa

suís > suïssa

país > països

beneíem > beneïa

reduíeu > reduïen




Convé tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten dièresi encara que el mot primitiu tinga diftong.
Formen diftong No formen diftong
fluid fluïdesa

trapezoide trapezoïdal

arcaic arcaïtzant

europeu europeïtzant

heroi heroïcitat
A més, hi ha altres derivats la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten dièresi: traïdor, continuïtat, espontaneïtat, heterogeneïtat, suïcidi, diürètic, ensaïmada

Hi ha alguns casos en què no cal posar dièresi, vegeu-los:



Quan posem accent gràfic. Exemples:



suís, Lluís, veí...



Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir:



agrairé, introduirem, produir, produiries, conduint...

Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no heu de posar dièresi en els imperfets d’indicatiu en què la i és semiconsonàntica. Exemples:



creia, queia, duia, deia, veia...

Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista (precedits de vocal). Exemples:



egoisme, heroisme, europeista...



Excepte els mots proïsme i lluïsme que no són sufixats.

En els mots compostos amb els prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-.

Exemples:

contraindicació, antiinflamatori, reincidència, preindustrial...



Atenció: no es consideren compostos: reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïxes, reïx...

En les paraules que acaben en les terminacions llatines -us, -um (precedides de la vocal i). Exemples:



Màrius, Pius, harmònium, linòleum...




1.4.1 Exercicis
1. Poseu accent o dièresi en les paraules que en necessiten:

raim empudeint Biscaia fluidesa Marraqueix obeiria

linguistic taut arruinar aillament megalit aillar

roi traidor Raul Ucraina obeieu paisos

egoista suicidi ruina Himalaia creiem podium

proisme ensaimada obeix oboe proteina beneir

seua trait diurn fruita reinstaurar seduida

suissa agraiment elit dioptria homogeneitat enquesta



2. Poseu els accents i les dièresis que calguen en el text següent:

El forat de la capa d’ozo sobre l’Antartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i en l’actualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa d’ozo ha disminuit un 60% en relacio amb l’espessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en l’edicio d’ahir la revista britanica Nature.

Aquesta es la conclusio d’una serie d’analisis fetes al continent Antartic, segons assegura Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa d’ozo, el 1985. «Basicament no hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es l’acceleracio de l’engrandiment del forat en el transcurs dels ultims trenta anys», afirma Shanklin.
3. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten:


  1. El cirurgia li ha dit que te un greu problema d’acne.

  2. El consol suis va agrair la col·laboracio als paisos del Tercer Mon.

  3. Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les mans; tot seguit la medul·la i ara l’aturada cardiaca.

  4. Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.

  5. La neta de la mora venia te i cafe molt.

  6. Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin.

  7. Els empresaris venen la fabrica perque s’han arruinat amb l’increment de la quota que l’associacio els ha atribuit.

  8. Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i l’ensaimada.

  9. Marius ha traduit una poesia europeista.

  10. Els veins deien que han produit denou textos arcaistes.


4. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquest text:

El menu no es caracteritza per la fluidesa. L’inicia una lliço magistral sobre la recerca mes important en redaccio; s’exposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el paragraf, la puntuacio, etc.; s’hi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure, escriure i reescriure. Tambe es repassa l’equipament minim de l’autor i es presenten raons poderoses per aprofitar l’eina de l’escriptura en benefici personal. A part de mostrar la tecnica de la lletra, m’agradaria engrescar els meus lectors a escriure, a divertir-se i a passar-s’ho be escrivint. Reivindicare l’us actiu de l’escriptura per a l’oci, per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes genuina.

Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura (adaptat)





Compartir con tus amigos:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   39


La base de datos está protegida por derechos de autor ©psicolog.org 2019
enviar mensaje

enter | registro
    Página principal


subir archivos