Unitat Accentuació I dièresi



Descargar 2.61 Mb.
Página37/39
Fecha de conversión16.12.2018
Tamaño2.61 Mb.
Vistas635
Descargas0
1   ...   31   32   33   34   35   36   37   38   39

1

EXPRESSIÓ DE LA CONDICIÓ





  • La condició no és pot expressar mitjançant les expressions de + infinitiu ni a + infinitiu (*De no venir a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la; *A jutjar pel que es diu tothom és un mentider). Heu de recórrer a conjuncions més genuïnes, com ara si o en cas que:



Si no ve a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la.

En cas que no vinga a l’hora que hem quedat, anirem a buscar-la.


Si es jutja pel que es diu, tothom és un mentider.

1.1.6 L’expressió de la condició


11.1.6.1 Exercicis

1. Corregiu, si cal, les frases següents


  1. Per favor, endreça la teua habitació! De no fer-ho, et castigaré.



  1. L’han acusat de no voler dir la veritat.



  1. A no ser per tu, no ho hauríem aconseguit.



  1. De no arribar al nivell exigit, no els contractaran.



  1. Han estat parlant de suspendre el viatge que havien programat. Quina llàstima!


2. Completeu les frases següents amb les conjuncions i locucions conjuntives que hi falten:


  1. Han vingut no sols ells, ____________ els seus amics.

  2. La paraula adequada no és negligència, ____________ mala fe.

  3. ____________ t’interessa, no cal que et quedes.

  4. Hi hem d’anar abans de les nou, ____________ farem tard.

  5. Sort que Hegel és tan pesat de llegir! _______, avui tothom seria hegelià.

  6. Seguirem el programa al peu de la lletra; ____________ després tindrem problemes.

  7. No acabarà a temps ____________ l’ajudeu.

  8. No l’escoltes més ____________ t’agrada.

  9. No és l’Anna qui ho ha fet ____________ en Lluís.

  10. Vivien a les muntanyes de l’interior, ____________ la zona central del país era un aiguamoll.

  11. No ens ha arribat cap notícia de l’expedició, ________ hem d’avisar el responsable.

  12. Ja han arribat els xiquets? ____________ poseu-los a dormir.

  13. M’agrada molt, ____________ és molt discret.

  14. Té el peu masegat; ____________ fem-li fregues.

  15. Té el peu masegat; ____________ li l’han aixafat sense voler.


3. Com a recapitulació de totes les remarques al tema de les conjuncions, corregiu, si cal, les frases següents:


  1. Degut a les condicions meteorològiques, es feia necessari un aterratge d’emergència.



  1. Entre tots els jugadors ressalta Lluís pel seu joc fort e intel·ligent alhora.



  1. Com no has dit res abans, pensava que hi estaves d’acord.



  1. De no assistir a totes les sessions del curs, no us donaran el certificat.



  1. Va fer una conferència preciosa com portaveu d’aquesta ONG.



  1. T’ho dic per a que la tingues en compte quan faces la llista de convidats.



  1. Si tens algun dubte de gramàtica u ortografia, jo mateix puc ajudar-te.



  1. Sinó fas la reserva, et quedaràs sense plaça.



  1. Han hagut d’ajornar la boda degut a un imprevist.



  1. No vull que vingues tu si no el teu germà.



  1. Hauràs de demanar-li perdó, doncs li has fet molt de mal.



  1. El vaixell va naufragar degut a la tempesta.



11.2 Adverbis

Fixeu-vos en aquestes frases:
Hi ha empreses que aboquen habitualment els seus residus al Mediterrani.

L’expansió de les terres de conreu ha d’estar molt ben planificada.

La situació dels boscs humits tropicals és molt greu, pitjor cada any que passa.
Les paraules marcades en negreta són adverbis. L’adverbi és una paraula invariable que complementa el verb (… aboquen habitualment), l’adjectiu (… molt greu) o un altre adverbi (… molt ben planificada).
Els adverbis es classifiquen segons la idea que expressen en adverbis de lloc (lluny, prop, ací, davant, etc.), de temps (ara, sovint, sempre, etc.), de manera (bé, pitjor, malament, etc.), de quantitat (quasi, almenys, més, un poc, etc.), d’ordre (primer, després, etc.), de dubte (potser, etc.), d’afirmació (sí, també, etc.), de negació (no, tampoc, etc.).

11.2.1 Remarques a l'ús d'alguns adverbis


  1. Els adverbis de manera acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de l’adjectiu corresponent, a la qual s’afig aquesta terminació:




adjectiu masculí
lent

seré

tranquil

adjectiu femení
lenta

serena

tranquil·la

adverbi de manera
lentament

serenament

tranquil·lament

Recordeu que aquests adverbis s’accentuen o no d’acord amb l’accentuació de l’adjectiu femení primitiu: dòcilment (dòcil), fàcilment (fàcil), perfectament (perfecta).


En la coordinació de dos o més adverbis acabats en –ment podem optar entre mantenir el sufix de cada adverbi i suprimir aquest sufix en el segon terme i els següents, però hem de recordar que sempre resulta incorrecte suprimir-lo en el primer dels adverbis, tal com es fa en castellà.
Caminava pausadament i tranquil·lament.

Caminava pausadament i tranquil·la.


  1. L’adverbi mal s’utilitza davant del verb.

L’adverbi malament s’utilitza darrere del verb.
Això està mal fet. Ho ha fet malament.


  1. Ben s’utilitza davant del verb.

s’utilitza darrere del verb.
Això està ben fet. Ho ha fet bé.

  1. Mentre té valor conjuntiu.

Mentrestant té valor adverbial.

Mentre tu et dutxes, jo faré el sopar.

Tu dutxa’t i jo mentrestant faré el sopar.





  1. Sobretot és un adverbi que equival a “per damunt de tot”

Sobre tot és la combinació de la preposició sobre i l’adjectiu tot.
Sobretot, no oblideu telefonar-me quan arribeu.

Meditaré sobre tot això que m’han contat.


  1. Només és un adverbi que equival a solament, únicament.

No més és la combinació de la negació no i l’adverbi més.
Només tinc tres dies per a preparar-me l’examen d’Estadística.

Calcule que aquest llibre val no més de tres mil pessetes.


  1. Enlloc s’utilitza per a expressar la idea en cap lloc.

En lloc significa en comptes de .
L’he buscat però no l’he trobat enlloc.

Si estudiares en lloc de perdre el temps aprovaries més assignatures.


  1. Potser és un adverbi de temps que equival a tal vegada.

Pot ser és la combinació del verb poder i el verb ser (va seguit normalment de la conjunció que + subjuntiu).
Potser vinga demà, perquè mai passen més de tres dies sense que vinga.

Joan pot ser el pròxim president de l’associació de veïns.


  1. Aleshores és un adverbi de temps sinònim de llavors.

A les hores és la combinació de preposició + article + substantiu hora.
Quan això va passar no ho entenia, perquè aleshores era massa jove.

Sempre li telefonen a les hores de menjar.


  1. Alhora és un adverbi que significa al mateix temps.

A l’hora combina la preposició amb l’article i el substantiu hora.
Si parleu tots alhora, no puc entendre-us.

Vine a l’hora que pugues perquè jo estaré esperant-te tot el dia.

  1. Gairebé és un adverbi sinònim de quasi.

Gaire bé combina gaire +bé (s’usa en oracions no afirmatives).

Això ho sap gairebé tothom.


Aquest exercici no l’has fet gaire bé, hauràs de tornar-lo a fer.
Recordeu que és incorrecte l’ús de *quasibé, ja que és una unió incorrecta.



Compartir con tus amigos:
1   ...   31   32   33   34   35   36   37   38   39


La base de datos está protegida por derechos de autor ©psicolog.org 2019
enviar mensaje

enter | registro
    Página principal


subir archivos