Tot i que no són verbs irregulars, convé recordar que en els verbs acabats en -iar com canviar, estudiar, etc., cal pronunciar planes la 1a, 2a i 3a persona del singular i la 3a del plural. Exemple: canvie, canvies, canvia, canvien.
3. Completeu aquestes frases amb la forma adequada del verb corresponent:
No sóc dels que ___________________(envejar) ningú, les coses canvien.
Ens _________________(col·locar) ací o més endavant?
Si tu__________________(traçar) dues rectes paral·leles, no es creuaran mai.
Les dones de la neteja______________(fregar) el pis cada dos dies.
Jo no em _______________(ficar) en aquell pis tan brut!
7.6 Verbs irregulars de la segona conjugació
Els verbs irregulars de la segona conjugació els dividirem en tres grups:
a. Verbs acabats en -córrer
b. Verbs acabats en –ndre i en -ldre
1. Verbs velaritzats
c. Verbs acabats en -éixer
d. Verbs acabats en -ure
2. Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix, –u) per –sc (-squ)
3. Verbs especialment irregulars
7.6.1 Verbs velaritzats
Recordeu que diem que un verb és velaritzat quan la primera persona del present d’indicatiu acaba en –c. Aquesta c es transforma en g en totes les persones dels temps següents: present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu i pretèrit perfet simple, i també en el participi, sempre que siga regular. Tanmateix, aquest canvi no té lloc quan la primera persona del present d’indicatiu d’un verb acaba en –sc.
Ex. Córrer
INDICATIU
|
SUBJUNTIU
| Present |
Perfet simple
|
Present
|
Pretèrit imperfet
|
correc
corres
corre
correm
correu
corren
|
correguí
corregueres
corregué
correguérem
correguéreu
corregueren
|
córrega
córregues
córrega
correguem
corregueu
córreguen
|
correguera / és
corregueres / esses
correguera / és
correguérem / éssem
correguéreu / ésseu
corregueren / essen
| PARTICIPI
|  
corregut, correguda, correguts, corregudes
|
C G
A. Verbs acabats en –córrer: córrer, incórrer, recórrer, escórrer, ocórrer, transcórrer, discórrer, etc.
L’única irregularitat que presenten aquests verbs és la velarització: jo córrec (pres.ind.), jo córrega (pres. subj.), jo correguera (imp. subj.). No obstant això, molts d’ells en castellà són de la tercera conjugació (transcórrer, escórrer, recórrer, ocórrer, etc.) no de la segona, cosa que ens pot causar interferències:
Ex.: No sé què fer. No se m’ocorre res.
No sé què fer. No se *m’ocurreix res.
Nosaltres sempre recorrem totes les sentències.
Nosaltres sempre *recurrim totes les sentències.
7.6.1.1 Exercicis
1. Completeu les frases següents amb les formes verbals corresponents:
Joan avui ha ___________ (CÓRRER) com un campió.
És un ignorant, __________ (DISCÓRRER) menys que una mosca.
Ja fa temps que això no ___________ (OCÓRRER).
El temps____________ (TRANSCÓRRER) i tu no em deies res.
Si et _____________ (RECÓRRER) en una vesprada totes les falles acabaries rebentat.
Continues ___________ (INCÓRRER) en els mateixos errors de sempre.
Tingué un accident i no el ___________ (SOCÓRRER) ningú.
No sabem quants escriptors _____________ (CONCÓRRER) l’any que ve als Premis Octubre.
No crec que això t’ ____________(OCÓRRER) molt sovint. Avui t’ha __________ (OCÓRRER) perquè no estaves preparat.
Coneguda la sentència, és possible que els advocats ____________ (RECÓRRER) al Tribunal Suprem.
B. Verbs acabats en –ndre i –ldre: romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre, pondre, respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, etc.
A banda de la irregularitat de la velarització, que trobarem en tot aquest grup, els verbs que acaben en –ndre o en –ldre es caracteritzen per la pèrdua de la –d– en els temps següents:
-
Present d’indicatiu
|
Pret. imperfet d’indicatiu
|
Gerundi
|
aprenc
aprens
aprén
aprenem
apreneu
aprenen
|
aprenia
aprenies
aprenia
apreníem
apreníeu
aprenien
|
aprenent
|
-
Compartir con tus amigos: |