Unitat Accentuació I dièresi


Unitat 6. Lèxic. Composició i derivació



Descargar 2.61 Mb.
Página20/39
Fecha de conversión16.12.2018
Tamaño2.61 Mb.
Vistas652
Descargas0
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   39

Unitat 6. Lèxic. Composició i derivació

En aquesta unitat treballarem els principals fenòmens que afecten el lèxic, perquè pugueu usar els mots amb precisió i correcció. Els aspectes que veurem seran les dissemblances amb el castellà els —doblets—, els barbarismes i els neologismes i els fenòmens que afecten la creació lèxica: la composició, la derivació i l’ús del guionet.



6.1 Doblets lèxics

Hi ha mots que s’assemblen molt, però que tenen significats diferents, els anomenem doblets. A alguns els prefixos els han conferit un significat nou: semblar / assemblar. D’altres, es confonen moltes vegades en la llengua col·loquial, però tenen significats que cal mantenir.



6.1.1 Exercici

1. Empleneu les frases següents amb la paraula que considereu convenient:
1. ABONAMENT / ADOB

Si vols anar al teatre, primer has de recollir l’ _____________ en taquilla.



He posat_______________ als rosers perquè isquen flors més boniques.
2. ACLARIR / CLARIFICAR

Finalment, els caps de govern de la Unió Europea ___________ el tema.

Cal que nosaltres __________ bé l’oli abans de vendre’l.
3. AFIRMAR / AFERMAR

Es va ______________ en la seua posició: va _________ que no pensava dimitir.

Hem d’___________ els fonaments d’aquesta casa.
4. ANULAR / ANUL·LAR

He telefonat per ___________ la cita que tenia amb el metge.

Com que no s’avenien, van __________ el seu matrimoni: l’anell que portaven al

dit___________ no tenia cap valor .


5. APARELL / APARAT

Van fer un sopar amb molt d’____________ perquè venia l’alcaldessa.

L’___________ de televisió deixà de funcionar en començar aquella tempesta amb tant d’___________ elèctric.

Com que menja tant té problemes en l’_______________ digestiu.

6. ATERRAR / ATERRIR

A aquell avió encara no li han donat permís per ________________ i l’espera ha

___________ els passatgers.

No sigues tan idealista. _____________, que ja tens 30 anys!



7. BAIXAR / ABAIXAR


El preu de la carn de vedella ha _________ molt.

Cal que ___________ el volum del televisor.



8. BAN / BÀNDOL


La població es va assabentar del succés pel ____________ que va emetre

l’ajuntament.

El ____________ cristià ja està preparat per a desfilar.
9. BENA / VENA

Necessite posar-me una __________ per a subjectar millor l’esparadrap.

M’han tret sang de la __________ per fer-me una anàlisi.
10. BOSSA / BORSA

Enguany s’han incrementat els beneficis dels que inverteixen en __________.

La ____________ o la vida.

He tornat del supermercat carregat amb moltes ______________.

Lluís ha regalat a la seua nóvia una _________ de pell de cocodril.
11. COLA / CUA

Posa més ____________ si no vols que es desenganxen els cromos.

Li han tallat la ____________ al gos.

He hagut de fer____________ per entrar al cinema.

En el viatge he hagut de seure a la ____________ de l’avió.

Hem comprat un piano de___________ de segona mà.


12. CONTE (CONTAR) / COMTE / COMPTE (COMPTAR) / COMPTES

El tresorer tenia dificultats per a aclarir els __________ de l’associació.

La __________ va assistir al sopar benèfic vestida de llarg.

Vés amb __________ i posa’t el casc, en _________ de fer el boig.

Si tens problemes saps que pots _____________ amb mi.

Si ja has acabat les postres, demanarem el _______________ al cambrer.

He obert un _______________ corrent en la caixa d’estalvis.

Com que no sap matemàtiques, sempre ____________amb els dits.



13. COMPLIMENTAR / EMPLENAR


Sempre estem _________ els mateixos papers.

Es passa el dia _________ els seus superiors jeràrquics.



14. COMPONDRE / COMPOSAR


Corelli va ___________ més de cinquanta concerts per a violí.

L’han ___________ per no fer els deutes.


15. CONTEMPLAR / PREVEURE


Es passa la nit ________ la lluna plena.

Aquest apartat de la llei no __________ els casos més dubtosos.



16. CUB / CUBELL


L’edifici on s’ubicarà el museu de les ciències té forma de _____________.

No trobe el _______________, no sé on posaré els bolígrafs.

Tres al _____________ és igual a nou.

17. DATA / DADA


No se sap encara la __________ de l’examen.

Cal omplir els buits de l’imprés amb les ____________ personals, i després les

col·locaran en una base de ________________ general.

18. DIR / DIR-SE


Jo _______ Bond, James Bond.

Ell abans ___________ que no tenia llicència per a matar.



19. DOBLAR / DOBLEGAR


Quan acabeu ___________ el full per la meitat.

Has de treballar més, has de ____________ el temps que dediques a l’estudi.

Saps si han ____________ aquesta pel·lícula al català

Abans de guardar la roba has de ___________-la.



20. DORMIR / ADORMIR


Aquell xiquet no pot ___________ bé.

S’ensenyen cançons de bressol per ______________ el seu fill.



21. ESBORRADOR / ESBORRANY / ESBORRALL


A l’aula 204 no netegen mai l’____________.

Feu primer un ___________ i després redacteu la vostra composició.

Em va presentar el treball ple d’________________.

22. FAMÓS / AFAMAT


Des que s’ha fet___________ ja no ens tracta igual. Ara és una persona molt

__________.

Estava _____________ . Feia molta estona que esperava el menú.

23. FULL / FULLA


Si necessiteu més ________ per a l’examen, me’n demaneu.

A la tardor cauen __________ dels arbres.


24. GREIX / GRAS (GRASSA)

Com que no vol estar tan __________ es nega a menjar aliments amb __________.



25. LLIURAR / ALLIBERAR


Heu de ___________ els treballs abans del 30 de maig.

Lluiten per ___________ el seu país.


26. MEDI / MIG (MITJA) / MITJÀ / MITJAN / MITJANA.

A _____________ agost se celebra la festa de la Mare de Déu.

___________ Noruega es va abstenir en les darreres eleccions.

En __________ judicials la sentència ha causat una forta commoció.

L’avió és el ___________ de transport que menys m’agrada.

La ___________ d’edat dels narcotraficants detinguts és molt baixa.

Ja he netejat ___________ casa.

No té els ___________ necessaris per a investigar.

Treballe en la conselleria de __________ ambient.

La televisió és un __________ de comunicació molt influent.



27. MEDECINA / MEDICINA


Des que estudia ____________ ja no vol prendre tantes ____________.

28. MESA / TAULA


A les nou del matí s’ha constituït la ___________ electoral.

Per favor, ajuda’m a desparar _______________.

Després de la conferència hi hagué una _____________ redona.

La ________ de govern ha dictat la llei que tant esperàvem.



29. MIDA / MESURA


Pren-li les ___________ per fer-li el vestit de festa.

El govern haurà de prendre _____________ molt estrictes contra la corrupció.

Si vols que la recepta t’isca bé, has de posar-li la _________ exacta de cada

ingredient.



30. MÚSCUL / MUSCLE


El cos humà té molts ______________.

Em fa mal l’esquena perquè vaig carregar una botella de butà al ___________.



31. NOMBRE / NÚMERO


Quin ____________ ha eixit al sorteig de l’ONCE?

Hi havia un gran __________ d’alumnes en la manifestació.



32. NOMENAR / ANOMENAR


L’han ____________ president de l’associació de veïns.

Han passat llista? Ja m’han ____________?



33. ÒRGAN / ORGUE


Han restaurat l’_______________ de la catedral. Ara sona millor que mai.

Cap__________ del govern central ha emés el comunicat.

M’he fet donant d’________________.

34. POSAR / PONDRE


La gallina va __________ tres ous d’or.

__________-vos al costat de la finestra per veure com es __________ el sol.



35. PROVAR / EMPROVAR / TASTAR


Abans de comprar-te la brusa, ___________-te-la.

En el piscolabis vam __________ tota mena de mariscs.

Hem estat ___________ la resistència del pont nou.

36. REAL / REIAL


La casa __________ ha emés un comunicat per fer públic l’embaràs de la infanta.

La pel·lícula està basada en fets ____________.



37. REVETLLA / BERBENA


L’orquestra Montecarlo vindrà a la ________________ de divendres.

La ______________ és una planta verinosa.



38. SEGUR / ASSEGURANÇA / FIADOR


Estàs __________que tot això no és mentida?

Aquest anell estarà més __________en la caixa de cabals.

Aquest mes he de pagar l’____________ del cotxe, la de la casa i la de vida.

Si no vols que hi haja un accident, posa el ___________ a la pistola.



39. SEURE / ASSEURE


No podem ____________, ja que la sala està plena.

Hem ________ el xiquet en la cadira menjadora.



40. SEMBLAR / ASSEMBLAR-SE


Es nota que són germans, __________________ moltíssim.

Amb aquella careta d’àngel, _____________ tan honrat i tan bona persona.

A mi em ______________ que plourà aquest cap de setmana.

41. SENYALAR / ASSENYALAR


No dones a rentar la roba sense abans ______________-la.

Després de l’accident se li va quedar la cara ________________.

Vosaltres, _______________ amb una creu l’opció correcta.

El jutge em va demanar que ___________ el culpable.



42. TATXA / TACA


Em va caure el setrill i em vaig fer una __________molt gran en el vestit.

Necessite més __________ per a penjar els pòsters.



43. TERME / TERMINI


Això s’ha de fer dins del límits del ____________ municipal i en un ____________

de set dies com a màxim.



44. VETLA / ESPELMA / VELA


He passat la nit en _________ perquè el xiquet no ha parat de plorar.

Fou tan romàntic! Sopàrem a la llum de les ___________.



És molt ric, fins i tot té un vaixell de ___________.

2. Completeu els buits de les frases següents posant-hi les paraules o les locucions que s’ajusten a la definició que hi ha entre parèntesis.


  1. El policia li va posar les ____________ (joc d’anelles de ferro amb què se subjecten els presos pels punys) a aquell ____________ (persona que en mata una altra) tan perillós.



  1. El futbolista li va posar la ____________ (acció de posar el peu entre cames d’algú per a fer-lo caure) i ell va caure un ____________ (colp fort donat en una caiguda)




  1. El ____________ (persona encarregada d’executar les penes de mort) va complir amb la seua missió sense cap mirament.




  1. No has de creuar el carrer per la ____________ (lloc on s’encreuen dos o més carrers), sinó que ho has de fer pel pas de ____________ (lloc marcat perquè hi creuen les persones que van a peu).




  1. Com que fa tanta calor haurem d’ ____________ (posar en marxa) l’aire ____________ (sotmés a condicions).




  1. Francesc sempre ens conta uns ____________ (ocurrències vives i sobtades) boníssims.




  1. El que més m’agrada després de la dutxa és eixugar-me amb una bona ____________ (peça rectangular de roba per a eixugar-se les mans i la cara) i tot seguit posar-me un ____________ (peça d’abric amb mànigues, especialment aquella que es posa després del bany).




  1. El jutge va concloure que l’homicidi es va produir amb premeditació i ____________ (cautela per a assegurar-se la impunitat d’una mala acció).




  1. Com que no puc acabar el mes, hauré de demanar a l’empresa una ____________ (pagament avançat).




  1. Sembla que, finalment, el roser ha ____________ (s’ha agafat a la terra amb arrels) bé.




  1. L’____________ (dona encarregada d’atendre els clients d’una companyia de vols, fires, etc.) ens ha donat un got amb ____________ (part líquida extreta, bàsicament, de les substàncies vegetals) de taronja.




  1. Tots els anys augmenta el preu de l’____________ (contracte amb què són assegurats els béns) del cotxe.




  1. Si busques una ____________ (tira llarga de teixit emprada per a subjectar apòsits en una ferida), cal que mires en primer lloc a la ____________ (armariet o estoig amb medicaments).




  1. Fixa’t en el que fas que has estat a punt de ____________ (deixar escapar el líquid d’un recipient) tota l’aigua pel terra!




  1. Tots els anys pel maig els ciutadans responsables han de fer la declaració de la ____________ (allò que s’obté com a conseqüència del treball, d’una propietat, etc.).



    1. Escriviu la paraula que corresponga a cada definició.




  1. Donar a algú habitació, posada.



  1. Lloc destinat a matar el bestiar.



  1. Establiment vora la mar on es fabriquen i es reparen embarcacions.



  1. Protuberàncies frontals (dues) que tenen molts remugants i altres animals.



  1. Raure la barba i el bigot.



  1. Acció i efecte de cobrar.



  1. Que té molt de sabor.



  1. Torcedura d’una articulació, amb ruptura possible de lligament.



  1. Persona que en un judici dóna fe d’algun fet perquè l’ha comprovat amb els seus sentits.



  1. Que no està present.



  1. Mil vegades mil.



  1. Dic o mur de protecció contra les onades fet de pedres grosses.



  1. Causar un espant, un sobresalt.



  1. Escrit signat amb què la gent justifica que ha cobrat alguna cosa.



  1. Lloc on viuen les abelles.

6.2 Els barbarismes
Els barbarismes són estrangerismes que es consideren innecessaris perquè la llengua receptora ja té un mot específic que acompleix perfectament la funció que intenta desplaçar l’estrangerisme en qüestió. Són barbarismes, per exemple, lograr (aconseguir, assolir), donar-se compte (adonar-se), grifo (aixeta), llavero (clauer), etc.. La majoria dels nostres barbarismes són d’origen castellà, però alguns provenen de l’anglés o del francés.
Els barbarismes no estan recollits en els diccionaris normatius, encara que poden aparéixer en reculls de dubtes i altres vocabularis bàsics. Per a solucionar els dubtes pel que fa a la traducció de paraules valencianes al castellà, i al revés, recomanem el diccionari bilingüe Diccionari castellà-català, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994.

6.2.1 Exercici

1. Utilitzeu, si cal, un vocabulari per a identificar els barbarismes que contenen les frases següents i corregiu-los:


  1. M’he comprat un xaleco de terciopèl que vaig veure en l’escaparat de la botiga del xaflan.


  1. El tren de cercanies s’aturarà en l’andén nº 2 d’aquest apeadero.




  1. Desde luego que està loca la germana del meu ierno. Em trau de les meues caselles la seua costum de xillar a tothom.



  1. He vist al bussó el ressibo de la llum i el del segur del cotxe; menos mal que he pogut ahorrar un poc.



  1. No sé què regalar-li: uns gemels, una pajarita o un brotxe d’or.



  1. Pep està molt gord perquè sempre està menjant bocadillos, golosines i coses amb grasses. Ademés li agraden molt els flans i els hojaldres.



  1. Els candelabros que m’han regalat són de metal. A mi, m’agraden més de cobre o de vidri.



  1. He comprat un comodín que no és del agrado de mon tio.



  1. Han retrassat la reunió, però no obstant això es farà un anàlisis complet de l’estat de comtes: diran si hi ha ganàncies o pèrdues.



  1. No sé saborejar el vi estranger. Així que no és necessari que traguen el sacacorchos.



  1. El concejal ha canviat els farols i els adoquins de la cera del meu carrer, però els problemes de tràfic encara continuen.



  1. En aquella taula electoral s’han perdut moltes papeletes i això ha pogut favoréixer la pèrdua d’escanys.



  1. Joan perteneix a un grup que apoia l’abort gratis.



  1. Els nous arreglos de la cançó no van decepcionar el públic, que va prorrompre en aplausos.



  1. Es va recluir en un monasteri per tal d’apaciguar el seu estat d’ànim, despejar-se, serenar-se i recuperar la seguritat de si mateix.



  1. El veí va baixar fet una fiera a dir-nos que estàvem fent massa jaleo, que ja estava bé de juerga i que érem uns sinvergüenses.



  1. L’assafata va portar-nos una bandeja amb almejes i mejillons, però nosaltres preferíem pulpo i llangosta.



  1. Atestiguaré davant la jutja tot el que averigüe sobre el robo de la bisuteria



  1. He demanat financiació per poder pagar els gastos del pis que m’he comprat en un complejo de lujo.



  1. Menos mal que hem alcançat els objectius; ho dic en sèrio.

6.2.2 Mots adaptats

De vegades, algunes paraules d’altres llengües s’incorporen plenament a la nostra, perquè expressen realitats que no existeixen en la nostra llengua. En aquest cas, els barbarismes deixen de ser-ho i s’adapten ortogràficament (com les paraules en negreta de l’exemple). Si no estan adaptats, s’escriuen normalment en cursiva, com els mots de la frase següent:


El jugador d’handbol és un hippy que menja brioixos de xocolate en el hall de l’hotel.
Per saber quina és la situació de cada paraula, haurem de consultar el diccionari normatiu vigent: Diccionari de la llengua catalana, de l’IEC o el Diccionari Valencià, de l’editorial Bromera.

6.3 La creació lèxica

La llengua no és un sistema limitat ni estàtic. Ben al contrari, el corpus lingüístic es caracteritza per una constant mobilitat: contínuament apareixen noves paraules per la necessitat d’expressar tots els conceptes que demana l’ús lingüístic. Dins d’aquest apartat distingirem dos procediments: la derivació i la composició.



6.3.1 La derivació

La derivació és el procediment morfològic de creació lèxica que ens permet l’obtenció de paraules noves a partir de les que ja teníem. Les paraules noves que ens proporciona la derivació s’anomenen derivats, i els elements afegits als lexemes són els afixos.


Com a elements lingüístics que permeten derivar paraules, els afixos no existeixen tot sols, han d’aparéixer lligats a un lexema. Segons el lloc d’aparició respecte del lexema, els classifiquem en:


prefixos, morfemes que van davant del lexema; ex.: des-calç

sufixos, morfemes que van darrere del lexema; ex.: calç-ar

infixos, morfemes que van col·locats entre el lexema i el sufix; ex.: calç-ot-et

(el lexema dels exemples és sempre calç-)



Hi ha dos tipus de prefixos: els que imposen els seus trets semàntics o sintàctics al lexema (prefixos verbalitzadors) i els que tan sols afigen un tret semàntic sense introduir-hi cap alteració (prefixos aspectuals).


Prefixos verbalitzadors

Prefixos aspectuals

a- aprofundir

en- enllustrar

es- esbravar



a- (privatiu) anormal

ben- benvingut

con- conviure

contra- contraatac



des- desfer

dis- distraure

entre- entreacte

in- intranquil

inter- intermedi




mal- malparlat

re- reconstruir

sobre- sobrehumà

trans- transportar





RECORDEU

  • El prefix en- es converteix en em- davant de consonant bilabial ( p, b, m)

  • El prefix a- (privatiu) significa sense, no...

6.3.1.1 Exercicis

1. Formeu verbs derivats d’aquestes paraules amb els prefixos a-, en- (i la seua variant em-) i es-:
butxaca llaç pols

curiositat gran vell

gàbia marc paper

magatzem caixa lleuger

farina clar racó

vernís barat branca


2. Escriviu les paraules que corresponen a les definicions següents (pareu atenció en l’ortografia dels mots amb prefixos):


  1. Home sense ideologia política:

  2. Escrit sense nom :

  3. Es diu d’allò que no és simptomàtic:

  4. Que no és subornable:

  5. Substància que neutralitza l’acció d’un verí, antídot:

  6. Donar raons o proves que descarreguen d’una culpa:

  7. Ordre amb què es revoca una altra ordre:

  8. Persona que parla bé, correctament, amb una certa elegància:

6.3.1.2 Diminutius, augmentatius i pejoratius

Si afegim una sèrie de terminacions als noms, podem expressar un judici de grandesa, menudesa o menyspreu, de la persona, animal o cosa de la qual parlem. Aleshores, per derivació, hem format augmentatius, diminutius o pejoratius. A continuació us donem un quadre amb els sufixos principals amb què es formen nous mots:



Sufix

Tipus

Exemples

-et –eta

diminutiu

mocadoret (de mocador)

-im

diminutiu

polsim (de pols)

-ó –ona

diminutiu

carreró (de carrer)

-às –assa

augmentatiu

peuàs (de peu)

-arro –arra

augmentatiu familiar

donarra (de dona)

-ot –ota

pejoratiu / augmentatiu

llibrot (de llibre)

-astre -astra

pejoratiu

politicastre (de polític)

6.3.1.3 Col·lectius

Amb uns sufixos determinats, podem obtenir noms que expressen un conjunt o altres idees similars. Vegeu-ho en el quadre següent:




s
OBSERVEU
-ada és un sufix molt productiu que, a més, pot indicar:
colp (galtada),

acció (animalada) o moviment (braçada).


ufix


exemples

-am

brancam (conjunt de branques)

-ar

canyar (conjunt de canyes)

-ada

teulada (conjunt de teules)

-alla

menudalla (conjunt de menuts)

-eda

albereda (conjunt d’àlbers)

-atge

plomatge (conjunt de plomes)

6.3.1.4 Exercicis

1. Completeu el quadre següent, tenint en compte el que acabeu de veure. Fixeu-vos en l’exemple:


derivat

primitiu

sufix

tipus de sufix

xiqueta

xica

-eta

diminutiu

fadrinot










cotxàs










oliverar










bescollada










trosset










xicalla










brancatge











2. A continuació, teniu diverses sèries de paraules d’una mateixa família. Fixeu-vos-hi bé, classifiqueu-les en la graella de la pàgina següent i completeu-la. Si dubteu quin és el primitiu, consulteu el diccionari:


aigüeta, aigüera, aquós, aquàtic

consolat, consular

llacuna, lacustre

faula, fabulós

corbar, curvatura

nit, nocturn

cervellet, cerebral


titular, titulació, subtítol

llunàtic, llunari, lunar, lúnula

joventut, jovenívol, juvenil

espaiós, espacial, espaiar

llengüeta, llengut, lingual, lingüista

pitrera, pectoral

ullera, ocular, ullet, oculista




Derivats
Pseudoderivats (cultismes)
Primitiu

aigüeta, aigüera

aquós, aquàtic

aigua






















































































































6.3.1.5 Els gentilicis

Els gentilicis són noms que designen els habitants o els naturals d’un lloc determinat. El procediment per a formar-los és ben senzill, ja que consisteix únicament a unir un sufix al lexema nominal. L’aplicació d’aquest sufix no obeeix cap norma determinada; i justament aquesta és l’única dificultat de formar-los.




Sufixos amb els quals formem gentilicis
Exemples
-à -ana

-ànic -ànica

-àtic -àtica

-au -ava

-enc -enca

-eu -eva

-és (o -ès) -esa

-í -ina

-er -era


-ota
valencià, valenciana

balcànic, balcànica

asiàtic, asiàtica

eslau, eslava

parisenc, parisenca

europeu, europea

aragonés (aragonès), aragonesa

alacantí, alacantina

brasiler, brasilera

cairota



6.3.1.6 Exercici

1. Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu la graella següent:


Gentilici

Població

Comarca

alcoià-alcoiana










Alzira




denier-deniera










Xixona







Calp







Catarroja




guardamarenc/a










Oriola







Elx







Elda




banyerí-banyerina










Castalla




6.3.2 La composició

La composició és la creació d’un nou terme a partir de mots que ja existeixen. Així, paraules com ara terratrèmol, ferrocarril, aiguardent, politicosocial, migpartir, pellroja o gratacels s’han originat per composició. Mitjançant aquesta tècnica podem crear nous substantius, nous adjectius i nous verbs. Segons la categoria gramatical de la paraula creada podem parlar de composició nominal, composició adjectival o composició verbal.




  1. Composició nominal (per a obtenir nous substantius):




  1. Combinant un lexema nominal amb un altre lexema nominal. Ex.: paper moneda.

  2. Combinant un lexema nominal amb un lexema adjectival. Ex.: pellroja.

  3. Combinant un lexema nominal amb un lexema verbal. Ex.: paracaigudes, gratacel.




  1. Composició adjectival (per a obtenir nous adjectius):




  1. Combinant un lexema nominal amb un lexema adjectival. Ex.: panxacontent.

  2. Combinant un lexema adjectival amb un altre lexema adjectival. Ex.: civicopolític.




  1. Composició verbal (per a obtenir nous verbs):




  1. Combinant un lexema nominal amb un lexema verbal. Ex.: corprendre.

  2. Combinant un lexema adjectival amb un lexema verbal. Ex.: primfilar.

6.3.2.1 L’ús del guionet


Hi ha algunes paraules compostes que s’escriuen amb guionet. No en són moltes, però poden ocasionar dubtes ortogràfics. Aquests dubtes es dilueixen si tenim en compte els criteris del quadre següent, uns criteris que, tal com podeu comprovar, són ben senzills.


a) Amb guionet

b) Junts (sense guionet i sense espai)

c) Separats (amb espai)




  1. Derivats d’un substantiu amb el prefix no-: no-bel·ligerància




  1. Compostos en els quals:

- El segon element comença per s, r o x: penja-robes
- Pot haver-hi problemes de lectura: cinc-en-rama
- El primer element duu accent gràfic: pèl-roig
- Es tracta d’un numeral: vint-i-cinc
- Figura un punt cardinal: nord-oest
- Es tracta d’una expressió repetitiva: ziga-zaga
- Hi ha una construcció expressiva: a corre-cuita
- Apareixeria una forma molt estranya si no s’escriguera el guionet: qui-sap-lo




  1. Derivats de qualsevol prefix (excepte no-): vicerector




  1. Derivats de compostos i derivats de sintagmes: blatdemorar




  1. Compostos cultes amb la forma prefixada acabada en -o o -i: politicosocial




  1. Compostos no inclosos en el cas 2 de la columna a) ni en el cas 2 de la columna c): terratinent, allioli




  1. Derivats amb el prefix no- quan el segon element és un adjectiu: no bel·ligerant



  1. Sintagmes lexicalitzats que són compostos sinàptics: mà morta, concurs oposició



6.3.2.2 Exercicis

1. Les paraules que designen els conceptes següents poden presentar dubtes pel que fa a l’ortografia del guionet. Deduïu la paraula a què fa referència el concepte i transcriviu-la d’acord amb els criteris anteriors:
Ex.: Un vagó que és també un restaurant: Vagó restaurant


  1. Filòsofs anteriors a Sòcrates

  2. Persona milionària en grau superlatiu

  3. Un camió que alhora és també una grua

  4. Decret amb força de llei

  5. Anterior a la introducció de l’art romànic

  6. Càrrec immediatament inferior al de rector

  7. Relatiu a Grècia i a Roma

  8. Polític i social

  9. Persones que parlen castellà

  10. Que té la barba roja

  11. Tall vertical de la roca sobre la mar

  12. Que no té traça

  13. Circuit on no hi ha cap resistència al pas del corrent elèctric

  14. Persona que ni sent ni parla

  15. Aparell que serveix per a comptar gotes

  16. Agre i dolç a la vegada

  17. Espècie d’ombrel·la que serveix per a protegir-nos del sol

  18. Instrument per a parar els llamps

  19. Lloc on es guarda la roba en un local públic

  20. Nombre natural que segueix el quaranta

  21. Estat del sud d’Àfrica

  22. Entre el sud i l’est

  23. Caminar deixant-se anar d’una banda a una altra

  24. El dia anterior a ahir

  25. Tennis de taula

  26. El dia que fa 27

  27. Cinta elàstica que evita que les calces caiguen cames avall

  28. Cuc que sembla tenir cent cames

  29. Nombre que no s’altera si s’inverteix l’ordre de les seues xifres

  30. Salsa feta amb alls picats i oli

  31. Varietat cultivada de la col, d’inflorescència molt desenvolupada

  32. Nom donat a diversos bolets

  33. El nombre anterior a 100



2. Formeu compostos relacionant les parelles següents i pareu atenció si les paraules resultants porten guionet o no:


  1. busca raons

  2. cap girar

  3. cara xuclat

  4. clar obscur

  5. cor prendre

  6. escalfar braguetes

  7. escurar butxaques

  8. escurar xemeneies

  9. gàl·lic romànic

  10. girar sol

  1. figa flor

  2. físic químic

  3. mal vendre

  4. nord americà

  5. parar xocs

  6. pit roig

  7. poca vergonya

  8. prim mirar

  9. rodar món

  10. tastar olletes

Unitat 7. Morfologia verbal I

7.1 El verb. Introducció

El verb és la categoria gramatical o classe de paraula que fa la funció de nucli del predicat o del sintagma verbal, i expressa o bé l'acció que realitza o rep el subjecte, o bé la seua existència o estat.


En el verb podem distingir dos components: el lexema verbal i la desinència. El lexema és la part fixa de cada verb i n'expressa el significat lèxic (cant-). La desinència, per contra, expressa el temps, la persona, el nombre, el mode i l'aspecte. També, atenent al fet que la desinència de l'infinitiu acabe en -ar, -er (o re-) o -ir, classifiquem els verbs en tres grups o conjugacions: primera conjugació (acabats en -ar), segona conjugació (acabats en -er o re-) i tercera conjugació (acabats en -ir).
El temps verbal expressa el moment en què té lloc l'acció expressada pel verb. Els temps fonamentals són:


  • present (expressa l'ara: jo passege)

  • passat o pretèrit (expressa l'ahir o l'abans: jo passejava)

  • futur (expressa el demà o el després: passejaré)

Hem de tenir en compte que de vegades utilitzem el present per a:




  • expressar fets passats com si tingueren lloc en el present (és l'anomenat present històric): Ausiàs March mor (en comptes de va morir) l'any 1412.

  • expressar un futur pròxim o immediat: Demà vaig (en comptes d'aniré) al mercat.

  • expressar fets habituals: Tots els dies m'alce a les 8h.

El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem bàsicament tres modes, encara que altres autors també inclouen el mode condicional:




  • Mode indicatiu, per a expressar un fet real, constatable: Són les tres menys quart.

  • Mode subjuntiu, per a expressar un desig, temor; qualsevol idea marcada per l'actitud subjectiva del parlant: M'agradaria que vingueres prompte.

  • Mode imperatiu, per a expressar un manament: Vine ací!

L'aspecte ens indica l'estat del desenvolupament de l'acció verbal, és a dir, si aquesta acció és acabada o puntual (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per això en els temps del passat distingim els pretèrits perfets (que indiquen, per tant, una acció acabada) dels pretèrits imperfets (que indiquen una acció inacabada).




  • Aspecte perfectiu: Va anar al cinema.

  • Aspecte imperfectiu: Llegia contes.

Us oferim un quadre amb la conjugació regular abans d'estudiar la conjugació irregular.


7.2 Models de conjugació regular


TEMPS I MODES

1a –AR

2a –RE/-ER

3a incoatius/purs –IR

Infinitiu

Cant-ar

Perd-re / Tém-er

Serv-ir / Dorm-ir

Gerundi

Cant-ant

Perd-ent

Serv-int

Participi

Cant-at

Perd-ut

Serv-it

INDICATIU


Present d’indicatiu

(jo) cant-e

(tu) -es

(ell) -a

(nos.) -em

(vos.) -eu

(ells) -en



Perd-Ø

-s

- Ø

-em

-eu

-en

serv-isc Ø dorm- Ø

-eixes -s

-eix Ø - Ø

-im -im

-iu -iu

-eixen -en

Pretèrit imperfet

d’indicatiu



(jo) cant-ava

(tu) -aves

(ell) -ava

(nos.) -àvem

(vos.) -àveu

(ells) -aven



perd-ia

-ies

-ia

-íem

-íeu

-ien

serv-ia

-ies

-ia

-íem

-íeu

-ien

Pretèrit perfet

simple


(indicatiu)

(jo) cant-í

(tu) -ares

(ell) -à

(nos.) -àrem

(vos.) -àreu

(ells) -aren



perd-í

-eres



-érem

-éreu

-eren

serv-í

-ires



-írem

-íreu

-iren

Pretèrit perfet

perifràstic

(=perf. simple)


(jo) vaig, (tu) vas, (ell) va, (nos.) vam, (vos.) vau, (ells) van
+INFINITIU (cantar / perdre / témer / servir / dormir)

Futur simple

(indicatiu)



(jo) cantar-é

(tu) -às

(ell) -à

(nos.) -em

(vos.) -eu

(ells) -an



Perdr-é temer-é

-às -às

-à -à

-em -em

-eu -eu

-an -an

servir-é

-às



-em

-eu

-an

Condicional simple

(indicatiu)



(jo) cantar-ia

(tu) -ies

(ell) -ia

(nos.) -íem

(vos.) -íeu

(ells) -ien



Perdr-ia temer-ia

-ies -ies

-ia -ia

-íem -íem

-íeu -íeu

-ien -ien

servir-ia

-ies

-ia

-íem

-íeu

-ien

SUBJUNTIU


Present de subjuntiu

(jo) cant-e

(tu) -es

(ell) -e

(nos.) -em

(vos.) -eu

(ells) -en



perd-a

-es

-a

-em

-eu

-en

serv-isca dorm-a

-isques -es

-isca -a

-im -im

-iu -iu

-isquen -en

Pretèrit imperfet

de subjuntiu



(jo) cant-ara/-és

(tu) -ares/-esses

(ell) -ara/-és

(nos.) -àrem/-éssem

(vos.) -àreu/-ésseu

(ells) -aren/-essen



perd-era/-és

-eres/-esses

-era/-és

-érem/-éssem

-éreu/-ésseu

-eren/-essen

serv-ira/-ís

-ires/-isses

-ira/-ís

-írem/-íssem

-íreu/-ísseu

-iren/-issen

IMPERATIU


imperatiu (present)

cant-a (tu)


-e (ell/a, vosté)

-em (nosaltres)

-eu (vosaltres)

-en (vostés)



perd- Ø

-a

-em

-eu

-en

serv-eix- Ø dorm- Ø

-isc-a -a

-im -im

-iu -iu

-isqu-en -en

TEMPS COMPOSTOS


pretèrit indefinit

(indicatiu)



(jo) he, (tu) has, (ell) ha, (nos.) hem, (vos.) heu, (ells) han

+ PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / patit)



7.3 Concordança entre el subjecte i el verb

Com a norma general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre. Si una frase no té el subjecte explícit, la persona i el nombre del verb ja indiquen la persona i el nombre del subjecte.


Els meus amics mengen llepolies.

El xiquet juga al futbol.

Anem totes les setmanes de viatge.
Cal tenir en compte que quan el subjecte és un nom col·lectiu singular (equip, gent, etc.), concorda amb el verb també en singular.
La gent és molt atrevida.

L'equip ha guanyat la copa.
Amb el verb haver-hi la concordança entre subjecte i verb sempre ha d'anar en singular, amb independència que el complement directe vaja en singular o en plural.
Hi ha mil persones que creuen en el dimoni.

Hi havia moltes mosques a la cafeteria.
7.4 Correlació entre alguns temps verbals

7.4.1 Oracions condicionals

L'oració subordinada introduïda amb la conjunció si, quan expressa una condició no existent en la realitat, es construeix preferentment amb pretèrit imperfet de subjuntiu, seguida sempre pel verb de l'oració principal en un temps condicional, simple o compost.


Si estudiares més cada dia, aprovaries amb facilitat.

Si haguérem arribat a temps, no hauríem perdut el tren.
Aquesta mateixa correlació entre temps verbals es dóna també en frases com les següents, en què l'oració subordinada no és introduïda amb la conjunció condicional si.
M'agradaria que tots vosaltres llegíreu els llibres recomanats.

[condicional simple- pretèrit imperfet de subjuntiu]



RECORDEU L’ESTRUCTURA DE LES ORACIONS CONDICIONALS





Oració condicional




Oració principal

Present


Si véns a casa



Present


jo faig el sopar

Present


Si véns a casa



Futur


jo faré el sopar

Imperfet de subjuntiu


Si vingueres a casa



Condicional simple


jo faria el sopar

Plusquamperfet de subjuntiu


Si hagueres vingut a casa



Condicional compost


jo hauria fet el sopar

Recordeu que en les oracions condicionals construïdes amb temps compost, el temps que cal usar en l’oració principal és el condicional compost i no el plusquamperfet de subjuntiu.


Si hagueres estudiat, hauries tret bona nota.

Si hagueres estudiat, *hagueres tret bona nota.
Vicent hauria pogut arribar a temps si hi haguera fet un esforç.

Vicent *haguera pogut arribar a temps si hi haguera fet un esforç.
La història s’hauria pogut contar a l’inrevés

La història *s’haguera pogut contar a l’inrevés

7.4.2 Perfet d'indicatiu i imperfet de subjuntiu

Quan hi ha simultaneïtat entre l'acció que expressa el verb de l'oració principal i la que expressa el verb de l'oració subordinada, es produeix una correlació entre el pretèrit perfet d'indicatiu (en l'oració principal) i el pretèrit imperfet de subjuntiu (en l'oració subordinada),


Els alumnes van demanar que els donaren la bibliografia a començament de curs.
Cal anar amb compte de no construir la frase en l'oració subordinada amb un present de subjuntiu (*donen).

7.5 Verbs irregulars de la primera conjugació

La primera conjugació té dos verbs irregulars: anar i estar. El verb anar presenta irregularitats en els presents d’indicatiu i de subjuntiu, el futur, el condicional i l’imperatiu. El verb estar és irregular en els presents d’indicatiu i de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el pretèrit imperfet de subjuntiu i l’imperatiu. Els altres temps d’aquests verbs es conjuguen seguint el model regular.





ANAR

ESTAR


INDICATIU

SUBJUNTIU

INDICATIU

SUBJUNTIU



Present


vaig

vas


va

anem


aneu

van


Futur


aniré

aniràs


anirà

anirem


anireu

aniran
Condicional

aniria

aniries


aniria

aniríem


aniríeu

anirien






Present


vaja

vages


vaja

anem


aneu

vagen






Present


estic

estàs


està

estem


esteu

estan


Pret. perfet simple


estiguí

estigueres

estigué

estiguérem



estiguéreu

estigueren





Present


estiga

estigues


estiga

estiguem


estigueu

estiguen


Pretèrit imperfet

estiguera /-és


estigueres /-esses

estiguera /-és

estiguérem /-éssem

estiguéreu /-ésseu

estigueren /-essen

IMPERATIU

IMPERATIU*


vés

vaja

anem


aneu

vagen


* Quan les formes d’imperatiu són pronominals, en la 2a persona del singular i del plural, es prefereix està i esteu respectivament:
està-te quiet

esteu-vos quiets


estigues

estiga


estiguem

estigueu


estiguen


7.5.1 Exercicis

1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb anar:


  1. Ara, mentre tu __________ a comprar, jo __________________ al dentista.

  2. Divendres nosaltres ______________ al teatre.

  3. Vigila que el teu fill no se’n _______________ a dormir sense sopar.

  4. Abans, ells ______________ amb cotxe; ara ____________ a peu.

  5. Quan tu ___________ a l’hospital, avisa’m; hi __________ amb tu.

  6. Els seus pares sempre ___________ al treball ben prompte.

  7. A aquesta hora, el professor sempre ____________ al despatx.

  8. M’agrada que els seus fills _______________ més sovint a veure’ls.

  9. Si tu _______________ a les festes d’Alcoi, jo ________________amb tu.

  10. Si ells no se’n ________, me’n ____________ jo sol.


2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar:


  1. Aquest estiu, si tot va bé, els pares s’__________________ a Calp tot l’agost.

  2. M’____________ sense fer res des de dilluns.

  3. Mateu __________ cansat de veure aquesta pel·lícula.

  4. Vull que el meu fill ____________ orgullós de mi.

  5. La seua germana ____________ malalta; ell ja ho havia ______________.

  6. Si no ______________ bé en aquesta habitació, ho dieu a recepció.

  7. Voldria que _____________ ben preparats, tots vosaltres.

  8. Ells s’hi ______________ tot el temps que vulguen, en aquest pis.

  9. Per favor, _____________-vos callats d’una vegada!

  10. Rosa, ____________-te tranquil·la que ja està tot solucionat.


Alteracions ortogràfiques

Recordeu que hi ha un grup de verbs que, tot i conjugar-se seguint el model regular, presenten unes variacions en l’escriptura, d’acord amb les regles ortogràfiques.

Exemples:

passeja

toca

juga

caça

adequa


passegem

toquem

juguem

cacem

adeem





Compartir con tus amigos:
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   39


La base de datos está protegida por derechos de autor ©psicolog.org 2019
enviar mensaje

enter | registro
    Página principal


subir archivos