Unitat Accentuació I dièresi



Descargar 2.61 Mb.
Página1/39
Fecha de conversión16.12.2018
Tamaño2.61 Mb.
Vistas534
Descargas0
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   39

Unitat 1. Accentuació i dièresi


Unitat 1. Accentuació i dièresi


1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica

La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes síl·labes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina, en què en una mateixa síl·laba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs.


Segons el nombre de síl·labes, les paraules es poden classificar en:

  1. monosíl·labes: solament tenen una síl·laba (casc, bosc, la, got).

  2. polisíl·labes: quan en tenen més d’una i poden ser:

  • bisíl·labes: si tenen dues síl·labes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)

  • trisíl·labes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)

  • tetrasíl·labes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)

La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:




Se separen els nexes intervocàlics


rr: guer-ra, ter-ra

ss: ros-sa, pas-sar

sc: es-ce-na

ix: coi-xa, bai-xa

tj: plat-ja, jut-jat

tg: fet-ge, for-mat-ge

tz: dot-ze, set-ze

l·l: vil-la, il-lu-si-ó

tx: flet-xa, cot-xe

tl: vet-la, amet-la

tll: rat-lla, rot-llo

tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra

tn: cot-na

mm: im-mens

nn: An-na, in-no-cent


No se separen els nexes intervocàlics

qu: per-què, pi-quet

gu: an-ti-gui-tat

ll: se-ge-llet, cab-de-llar

ny: pe-nya, se-nyal

ig: ba-teig

També se separen

- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, mil-homes, bes-avi...
- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà...


RECORDEU
No heu de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla:

d’a-quest i no d’-aquest

l’à-nec i no l’ànec

àvia i no à-via, àvi-a


1.1.1 Els diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs:




  1. decreixent: la vocal dèbil, i i u, va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals;

  2. creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com a semiconsonant.

Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: iogurt, duia, uixer, meua...




Diftongs decreixents

AI mai, aire

AU cauré, pau

EI rei, reina, remei

EU hereu, veure




IU viu, estiu

OI almoina, boira

OU coure, remou

UI cuina, buit

UU duu, lluu




Diftongs creixents

qua quatre, Pasqua

GUA aigua, paraigua

QÜE qüestió

GÜE ungüent

QÜI obliqüitat

GÜI pingüí, lingüístic

QUO quota, quocient

GUO paraiguot



RECORDEU
Perquè hi haja diftong decreixent cal que les vocals dèbils, i i u, vagen darrere de la vocal sil·làbica, és a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perquè les vocals dèbils van davant.
Separació sil·làbica Separació sil·làbica
Ex: València Va-lèn-ci-a Estàtua es-tà-tu-a

barbàrie Bar-bà ri-e Nuesa nu-e-sa



camioner Ca-mi-o-ner Duo du-o




RECORDEU


  1. Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació acabats en consonat + -iar, com ara estudiar, canviar... són formes planes i, per tant, no porten accent gràfic. Exemples: estudie, copien, inicia...




  1. Les paraules que acaben en vocal + -ïtat no acostumen a formar diftong i, per això, porten dièresi. Exemples: espontaneïtat, homogeneïtat...



1.1.2 Exercicis

1. Separeu en síl·labes les paraules següents:
progressiu, separació, accionar, llanterner, il·lusió, escena, remolatxa, panxa, massa, mòmia, córrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setciències, guitarra, aquell, motle, excel·lent, papallona, orgue, reina, horitzó, lleó, missió, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratolí, accionar, lingüístic, escriure, mai, caça, pallissa, il·legal, peix, restriccions, substantiu, veïna, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorpí, benaventurat, síl·laba, xarxa, retaule, veig.
2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus és:


Mot

Diftong creixent

Diftong decreixent

Sense diftong

I, Uconsonàntica

esquadra













pueril













roure













aneu













acció













pou













llengua













moure













actuar













neu













pua













Alcoi













suor













llibreria













tia













espai













Gandia













remei













sensació













bresquilla













cua













subjuntiu













Joan













quadre













cultiu













joia













ciutat













figuera













mai













Xavier













arcaic













italià













cuir













Cocentaina













peuet















Compartir con tus amigos:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   39


La base de datos está protegida por derechos de autor ©psicolog.org 2019
enviar mensaje

enter | registro
    Página principal


subir archivos