Crescendo Projecte Curricular Musica


L’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria



Descargar 318 Kb.
Página3/3
Fecha de conversión09.05.2019
Tamaño318 Kb.
Vistas24
Descargas0
1   2   3

5. L’alumnat d’Educació Secundària Obligatòria

Aspectes psicoevolutius generals


Els alumnes que cursen Educació Secundària Obligatòria es troben en el període de pre-adolescència i adolescència, moment en què s’ha produït el canvi fisiològic que va deixant arrere el seus cossos de xiquet. Això els obliga a adaptar-se al seu nou aspecte i al seu futur paper d’adults, amb què defineixen la seua identitat i la seua posició de cara a la societat. La tasca de l’educador serà respectar i recolzar l’evolució harmònica d’aquest delicat moment, en què es dóna la transició entre la infantesa i la vida adulta.

Desenvolupament intel·lectual


En aquestes edats es desenvolupen noves habilitats de raonament lògic, de pensament més abstracte, hipotètic, reflexiu. Els alumnes van prenent a poc a poc consciència d’un món interior propi. Analitzen, reflexionen sobre la seua realitat i els seus sentiments en un procés mitjançant el qual identifiquen la seua personalitat. Tot i que intel·lectualment estan arribant al seu punt més alt, això no va acompanyat d’una seguretat en sí mateixos, sinó que pel contrari se senten indecisos, tímids i inestables, pel que fluctuen entre temporades en què estan silenciosos, retrets i desganats i altres en què es comporten de forma extravertida i activa.

Canvis físics i imatge corporal


L’adolescent percep el seu nou cos com una cosa estranya, perquè difereix de la seua imatge corporal anterior. La transformació física, que comença al voltant dels onze anys i continua fins als dihuit o dènou, és un llarg procés de canvis per aconseguir la maduresa física i sexual característica del propi cos en l’època juvenil. Comporta fortes conseqüències en el xic i la xica: ha de reconéixer i apropiar-se d’un cos nou, dominar-lo a nivell funcional i assumir-lo psicològicament. El procés és diferent en els xics i en les xiques i també hi influeix la procedència social, econòmica i ètnica. L’adolescent tendeix a comparar-se amb els seus companys i, sobretot, amb la imatge que té com ideal i que varia molt en funció de les èpoques i les modes. En el cas dels xics, el seu desconcert s’accentua, a més a més, pels problemes derivats del canvi de la veu.

La independència com a cerca d’identitat


En aquest període, es passa de la dependència de la infantesa a l’aspiració d’independència. En aquest procés d’autoafirmació, l’adolescent es distancia dels adults, especialment dels pares i professors, critica la seua manera de ser, la forma en què és tractat, la sensació de no ser comprés, l’actitud tancada davant tot allò nou, les restriccions que se’ls imposen. Es tracta d’una autoafirmació mitjançant l’oposició a l’entorn.

Idealisme i necessitat de nous models


Existeix en aquestes edats una tendència a l’idealisme. Volen crear un món ideal a la seua mida, ja que el món que els presenta l’adult els pareix molt limitat i definit. Els seus herois i ídols ja no són persones pròximes (pares, professors, etc.), sinó figures llunyanes (cantants, actors, esportistes, etc.), o bé creen els seus propis ideals d’invenció personal.

Autoafirmació personal a través del grup


L’amistat ocupa un paper important en la vida de l’adolescent: els amics són un substitut de la família que proporciona estimulació, empatia, pertinença, participació i, fins i tot, gregarisme. Senten la necessitat de comunicar les seues pròpies idees i experiències i exigeixen una amistat exclusiva. En el grup d’amics, es busca el recolzament i el reconeixement necessaris per aconseguir seguretat. Rebutgen la presència de l’adult per poder afermar més la seua pròpia personalitat i solen ser reservats a fi de preservar la seua intimitat.

El paper de la música en la vida dels adolescents


La música sempre ha exercit un paper important en l’aprenentatge i la cultura, i pot arribar a influir en costums i emocions. Forma part de la tradició d’un país o regió (sardanes, sevillanes, tangos...) o d’un organisme cultural (tunes universitàries...). En nombroses circumstàncies, la música es converteix en vertadera protagonista (la nadala al Nadal, un vals com a primer ball en una boda, les isas en una romeria canària...), i poden ser-ho també els propis intèrprets (Plácido Domingo, els Sabandeños...), o els seus mateixos autors (Mozart, Beethoven, Vivaldi...). En la música popular moderna, a partir dels anys cinquanta, el rock and roll entrà a formar part de la història de la mà dels seus intèrprets més aplaudits (Elvis Presley, The Beatles, The Rolling Stones...).

Però és ara, més que en altres èpoques, quan l’adolescent viu envoltat en sons musicals. La música és sovint la seua companyia constant. Exerceix un paper important en la socialització i en la formació de la seua personalitat, i s’ha convertit en un símbol de la seua cerca d’identitat i d’autonomia. Utilitzen la música com a reforç d’identificació amb el seu grup d’iguals, com a vehicle de la seua rebel·lia contra allò convencional, per ajudar-los a establir una identitat separada de la dels seus pares o simplement per relaxar-se, entretindre’s o evitar el sentiment de soledat. Escoltar música i veure vídeos musicals són dues de les activitats d’oci més importants durant l’adolescència. Els nostres alumnes escolten música des que s’alcen fins que es giten, i fins i tot molts d’ells dormen amb música. L’escolten amb acompanyament en la dutxa, mentre fan els deures o ajuden en les faenes de casa, quan van en metro, en autobús, en cotxe, en moto a través dels cascos, o mentre veuen la televisió i parlen amb els amics.

L’educador deu ser conscient d’aspectes que afecten molt als alumnes en relació amb la seua experiència musical. Un d’ells és que estem immersos en la societat del canvi, uns canvis que se succeeixen a una velocitat meteòrica i sorprenen al mateix adolescent. «Com no m’agrada, ho canvie», és la seua forma de pensament habitual. En conseqüència, no saben esperar, han vist minvada la seua capacitat de frustració i, per suposat, no suporten l’avorriment. Això comporta el risc de mirar sense veure i escoltar sense sentir. Els seus gustos musicals, igual que en la roba, i fins i tot les formes de pensar o de conviure, estan supeditats a les modes que marquen els mitjans de comunicació. El temps lliure o temps d’oci amb música ha arribat a incorporar-se a la vida juvenil com una cosa habitual, tant en l’àmbit privat de la llar, com en la cada vegada més primerenca iniciació a les eixides nocturnes del cap de setmana, en les quals la música es mescla amb el tabac o l’alcohol. Gaudeixen amb nombrosos tipus de música: alternativa, clàssica, folklòrica, heavy-metal, jazz, rap, rock, pop, electrònica, salsa, grunge, house, techno, entre d’altres.

Els vídeos musicals s’han convertit en una forma de comunicació persuasiva, que influeix en la cultura dels consumidors i ha alterat els costums dels adolescents, que són la seua principal audiència, respecte a la forma de veure la televisió, d’escoltar música i de comprar discos. Són usats pels productors de televisió per a guanyar audiència i pels productors de discos per a vendre música. Hi ha dos tipus de vídeos musicals. En un «vídeo d’actuació», el grup canta el seu tema en un concert o en un estudi. El «vídeo concepte» desenvolupa una història paral·lela a la cançó, que pot afegir o no alguna cosa a la lletra. A pesar que els «vídeos actuacions» poden ocasionalment ser xocants, no solen tindre gran impacte negatiu. Més bé són els «vídeos conceptuals» els que han sigut criticats per promoure la violència i incitar al sexe. Per últim, no oblidem que els artistes de música popular exerceixen un paper important en el desenvolupament dels adolescents, ja que poden actuar com models, arribant a ser idolatrats. Escenes de fanatisme en concerts, llargues esperes dels fans en les portes dels hotels on viuen els seus ídols, o la imitació de moviments i estètica són només uns exemples de la influència que poden tindre.


6. L’aula de Música. Recursos i materials.


L’aula de Música necessita uns recursos, materials i espais específics. La cura i la responsabilitat del bon estat de l’aula i dels materials deu ser una finalitat educativa. Caldria que el centre disposara d’una aula espaiosa, insonoritzada i aïllada de sorolls. En comptes de pupitres, és més convenient utilitzar cadires apilables que faciliten agrupaments diferents. Respecte als materials, es fa necessària una pissarra pautada, aparells de reproducció del so i de la imatge, faristols plegables i, per suposat, instruments musicals, així com un armari on guardar-los.

Els instruments musicals han de tindre una mínima qualitat de so (afinació i color), que assegure una interpretació digna. Els més nombrosos deuen ser els de la xicoteta percussió (pegats, fusta i metall) -sonalls, rascadors...- i els de làmines, de forma que tots els alumnes puguen disposar d’un d’ells per a les interpretacions. No ens referim a la marimba i vibràfon professionals, sinó als pensats per a l’ensenyament musical: carillons (soprano i alt), metal·lòfons (soprano, alt i baix) i xilòfons (soprano, alt i baix). També és desitjable tindre instruments melòdics, com guitarres, al menys un teclat (piano o piano electrònic) i altres instruments que aporten els alumnes individualment, per exemple, la flauta de bec. És bo disposar d’algun instrument greu (violoncel, contrabaix, baix elèctric...), utilitzat de forma elemental com a suport de baixos, i fins i tot algun instrument elèctric característic de la música moderna. No oblidem els instruments que produeixen efectes especials, com el pal de pluja, el flexató, els xiulets, la sirena, el cucut i aquells construïts pels propis alumnes.


Crescendo i el currículum oficial d’Educació Secundària Obligatòria

1. Plantejaments metodològics


En aquest projecte, els objectius, continguts i criteris d’avaluació s’estableixen per a la totalitat de l’etapa, sent una proposta curricular oberta i flexible, deixant llibertat al professor perquè adapte, modifique i adeque el mètode als seus alumnes i a l’entorn educatiu. És a dir, que si bé aquesta és una seqüència elaborada amb molt cura, no és un mètode lineal, ja que els objectius no s’aconsegueixen a través d’un únic camí traçat, sinó de forma global i en funció d’una situació concreta i de moltes propostes diferents. Es tracta, per tant, d’una obra oberta que atenga, sobretot, al desenvolupament de les possibilitats expressives i perceptives de l’alumne, que pretén preparar-lo per a la comprensió del fet sonor en el món actual a partir de la pràctica activa i de l’anàlisi crítica de la música.

Utilitzem una metodologia activa basada en l’aprenentatge significatiu amb un procediment recurrent, cíclic o en espiral.

El plantejament s’ha realitzat des d’un punt de vista global. Les unitats didàctiques s’elaboren tenint com a base un tema puntual que es relaciona amb l’àrea (cantar, ballar, el llenguatge musical, els instruments...) o un tema d’actualitat o que és especialment atractiu per als alumnes (música actual, música del cinema...). Aquest tema, relacionat amb la música, la cultura i la societat, s’utilitza com a pretext per a treballar els distints blocs de contingut marcats pel disseny curricular de Secundària, de forma que en cap moment es dóna una imatge parcial o fragmentada de la música. La base del mètode és el treball amb el so i la seua representació en el llenguatge musical mitjançant els tres mitjans d’expressió principals: la veu, els instruments i el moviment, la seua evolució a través del temps i la seua integració en els mitjans tecnològics.

S’ha rebutjat la teorització excessiva, ja que tots els continguts s’exposen amb claredat de forma esquemàtica, i es dóna prioritat a les estratègies de procediments i al desenvolupament d’actituds. És a dir, a la pràctica activa de la música i al seu gaudi des de les funcions d’oient, intèrpret i crític.

Els procediments es desenvolupen en diferents àmbits d’aprenentatge:


  1. Àudio-perceptiu: partint del so i la valoració del silenci, discrimina i ordena la percepció auditiva dels paràmetres i elements de la música.

  2. Interpretatiu: consisteix en la pràctica musical vocal, instrumental i de moviment.

  3. Psicomotor: contribueix al desenvolupament de conductes motrius relacionades amb la coordinació general, la coordinació de praxis, la lateralitat i la percepció espai-temporal.

  4. Creatiu o ideatiu: es treballa específicament la creació i composició musical a partir de la improvisació.

  5. Notatiu: el llenguatge musical o sistema de codis mitjançant els quals representem el so està present com un aspecte en el desenvolupament de la musicalitat.

  6. Analític i crític: s’estudien, comenten i valoren les produccions que interpreten i escolten.

El plantejament del mètode s’ha fet partint de la diversitat cultural del moment en què ens trobem. Es treballen específicament les competències bàsiques i l’atenció a la diversitat, no fent distincions entre llengües, races, sexes, etc.

S’ha partit del coneixement psicològic de les edats que ens ocupen en l’Educació Secundària, tant des del punt de vista intel·lectual i afectiu com musical. Per això, molts dels compassos, tonalitats i àmbits vocals i instrumentals de peces musicals per interpretar s’han adaptat a les seues capacitats.

També s’ha considerat el coneixement sociològic. S’ha adaptat al nivell de coneixements que marca el currículum de Secundària, però també a la realitat dels centres educatius, en els quals cada vegada existeix més diversitat de nivells.

Intenta afavorir la construcció d’aprenentatges significatius, en relacionar allò que l’alumne ja sap amb els nous aprenentatges, de forma que aquests últims s’integren en la seua estructura cognitiva. La majoria dels procediments que es plantegen han de realitzar-los els alumnes per sí mateixos, a través de la pràctica i recolzats per una motivació interior.

Té un enfocament divertit i lúdic, amb l’objectiu de facilitar, de forma amena i fàcil, la comprensió de la música en tots els seus aspectes, però no està exempt d’una serietat en l’aprenentatge. És molt important que s’afavorisca a l’aula un clima agradable i de convivència grata.

2. Continguts


Partint d’aquests supòsits dels dos grans eixos en què s’articula la matèria -percepció i expressió-, els continguts s’han distribuït en blocs. El primer bloc –Apreciació musical- es vincula directament amb l’eix de percepció, alhora que el segon i el tercer -Interpretació i Creació- ho fan amb l’eix d’expressió. Per la seua part, el quart bloc –La música en la cultura i en la societat- inclou continguts relacionats amb els referents culturals de les músiques que seran utilitzades en els blocs anteriors, junt a d’altres que ajuden a conéixer millor el món musical actual i el paper de la música en distints contextos socials i culturals.

2.1. Capacitats de percepció


El principal recurs del mètode és l’audició musical, entesa aquesta no sols com una exemplificació d’explicacions històriques, sinó com una activitat degudament preparada que recorre a diverses estratègies metodològiques. Orienta l’alumne cap a la identificació dels elements integrants del discurs musical. També pretén informar de les diferents maneres d’emprar la música, la relació que guarda amb altres llenguatges artístics i la funció que acompleix en la societat actual, en la qual els avanços tecnològics i el consumisme indiscriminat obliguen a què s’oriente a l’alumne a aprendre a consumir i a valorar cada música segons el seu estil i funció.

Les capacitats d’expressió i de percepció del fenomen musical s’uneixen en el llenguatge musical, format pels codis musicals, que afavoreixen el desenvolupament de l’expressió i comprensió de la música. Els seus paràmetres i elements essencials estan presents en tots els procediments i estratègies d’intervenció didàctica.


2.2. Capacitats d’expressió


L’expressió vocal i el cant és, junt a l’expressió instrumental i el moviment, un dels mitjans essencials d’expressió. La cançó té un component musical i semàntic extraordinari, per això serà un dels continguts essencials de la classe de música; pot ser acompanyada pels instruments i és un magnífic recurs per al moviment i el desenvolupament del treball cooperatiu.

L’expressió instrumental, un altre gran recurs de l’expressió musical, parteix de la consideració del propi cos com instrument musical i pot realitzar-se amb un instrument individualment o mitjançant la pràctica de conjunts instrumentals. Els instruments més habituals són la flauta dolça o de bec, la guitarra, la percussió de làmines, els teclats i la xicoteta percussió.

El moviment i la dansa són formes d’expressió corporal i al temps potencien el desenvolupament psicomotor. A través de la dansa, s’experimenten i interioritzen elements bàsics comuns al llenguatge musical i corporal, tal com les nocions espai-temporals, altura sonora, graduacions, formes, processos formals, etc. En les activitats es plantejaran danses tradicionals i populars, formes de dansa per a peces instrumentals, representació escènica de cançons, danses antigues, modernes, etc. El treball d’aquest mitjà d’expressió no està exempt de dificultats i el professor haurà de respectar les peculiaritats de cada alumne, la seua imatge corporal i sensibilitat, per facilitar que es definisca i puga expressar-se amb el moviment.

3. Atenció a la diversitat


Tot el professorat comparteix l’opinió que donar resposta a la diversitat serà el repte educatiu prioritari per al docent en els pròxims anys, donada la realitat dels centres educatius, en els quals cada vegada existeix una major diversitat de nivells curriculars. Vivim en una societat cada vegada més desigual i multicultural, el que es tradueix en la presència en els centres escolars d’alumnes cada vegada més heterogenis. Això obliga a un canvi radical, especialment en un àrea com la Música que, per les seues característiques peculiars, integra i acull tots els alumnes. Per això, aquest mètode ofereix al professor distintes propostes per adaptar les activitats al nivell dels seus alumnes i tractar la diversitat dins l’aula, afavorint el seu tractament mitjançant un conjunt d’estratègies íntimament relacionades amb la metodologia exposada i a través de l’organització del grup de classe.

L’organització d’una classe heterogènia exigeix més habilitats docents que la d’una classe homogènia, més estratègies metodològiques que desenvolupen la interacció i l’intercanvi entre els alumnes i l’acceptació, respecte i confiança entre ells. Per això proposem:



  • Activitats de treball cooperatiu en les quals el resultat final depenga de la coordinació i col·laboració en grup, tal com les activitats corals, la formació de conjunts instrumentals, les coreografies de danses, etc. Mantindrem sempre la postura de què la diversitat enforteix la classe i ofereix a tothom més oportunitats d’aprenentatge.

  • Estratègies sòcio-afectives que contribuïsquen al desenvolupament d’actituds positives: valoració del cos, la veu, les possibilitats d’expressió i comunicació. Es valoren els xicotets èxits de cada alumne de forma que aquests tinguen la possibilitat de comprovar els seus progressos en les activitats d’avaluació.

  • Utilització d’un llenguatge clar i comprensible.

  • Disponibilitat d’activitats diversificades (per exemple, activitats distintes per a desenvolupar una mateixa capacitat). El protagonista en l’elecció de les activitats serà el professor, qui tindrà en consideració les diferències individuals i de grup que es detecten en l’avaluació inicial: els interessos dels alumnes, el contacte que han tingut amb les activitats musicals, les destreses adquirides.

  • Presentació d’activitats que permeten distints graus de realització. Per als alumnes amb dificultats, procurarem que assimilen les idees fonamentals o continguts mínims; aquells que sense esforç aconseguisquen els objectius dedicaran més temps a aprofundir en els coneixements adquirits, ampliant i investigant, sense oblidar que en el tractament de la diversitat cal ser flexibles i aplicar les estratègies segons el criteri discret del professor, per a evitar que l’alumne se senta discriminat o catalogat com algú especial, tant positivament com negativa.

  • Prioritat al desenvolupament d’actituds donades les característiques especials de les relacions psicosocials que es donen a l’aula de Música.

  • Selecció de diverses tècniques didàctiques en funció de les capacitats dels alumnes, que van des de procediments imitatius fins l’accés a una cançó o peça instrumental mitjançant l’aplicació habitual del llenguatge musical.

Es fomenten activitats d’aprenentatge variades entre les quals el professor pot triar i adaptar, així com agrupaments flexibles: es planifiquen activitats de gran grup, de grup reduït i individuals.

L’atenció a la diversitat no sols suposa un ajustament curricular per als més desfavorits, sinó que també s’inclouen activitats d’ampliació i investigació per als alumnes que han superat els nivells exigits, mitjançant el respecte al ritme d’aprenentatge de cada alumne.


4. Les competències bàsiques


El desenvolupament de les competències bàsiques rep en aquest material una atenció prioritària, partint del convenciment de què l’educació ha de realitzar una funció social i formativa més que una mera instructora de continguts. Són les capacitats de respondre a demandes complexes i dur a terme tasques diverses de forma adequada. Suposen una combinació d’habilitats pràctiques, coneixements, motivació, valores ètics, actituds, emocions i altres components socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç. Els seus trets diferencials són:

  1. Constitueixen un «saber fer», un saber que s’aplica.

  2. Són susceptibles d’adequar-se a una diversitat de contextos.

  3. Tenen caràcter integrador, abastant coneixements, procediments i actituds.

Perquè una competència puga considerar-se bàsica, ha d’acomplir tres condicions:

  1. Contribuir a obtindre resultats d’alt valor personal o social.

  2. Poder aplicar-se a un ampli ventall de contextos i àmbits rellevants.

  3. Permetre a les persones que les adquirisquen que puguen superar amb èxit exigències complexes.

Les competències no han d’interpretar-se com si foren els aprenentatges mínims comuns, tot i que en formen part, sinó com orientacions dels aprenentatges per aconseguir que els alumnes desenvolupen diverses formes d’actuació i adquirisquen la capacitat d’enfrontar-se a situacions noves. La seua principal contribució en l’enriquiment del nostre currículum consisteix en orientar l’ensenyament ja que permet identificar els continguts i els criteris d’avaluació que tenen caràcter d’imprescindibles. No substitueixen els elements que s’inclouen en el currículum, sinó que els completen al temps que plantegen un enfocament integrat i integrador de tot el currículum escolar.

La inclusió de les competències bàsiques en el currículum parteix d’una proposta de la Unió Europea, adaptada al nostre marc i a les nostres circumstàncies específiques. Són les següents:



  1. Competència en comunicació lingüística.

  2. Competència matemàtica.

  3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

  4. Tractament de la informació i competència digital.

  5. Competència social i ciutadana.

  6. Competència cultural i artística.

  7. Competència per aprendre a aprendre.

  8. Autonomia i iniciativa personal.

4.1. Contribució de l’àrea al desenvolupament de las competències bàsiques


La matèria de Música contribueix de forma directa a l’adquisició de la competència cultural i artística en tots els aspectes que la configuren. Fomenta la capacitat d’apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, a través d’experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. Així, pot potenciar actituds obertes i respectuoses, i oferir elements per a l’elaboració de juís fonamentats respecte a les diferents manifestacions musicals, per a l’establiment de connexions amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric a què se circumscriu cada obra.

L’orientació d’aquesta matèria, en la qual l’expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per a expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que al seu torn estimulen la imaginació i la creativitat. D’altra banda, una millor comprensió del fet musical afavoreix la seua consideració com a font de plaer i enriquiment personal.

Col·labora en el desenrotllament de la competència d’autonomia i iniciativa personal, per mitjà del treball de col·laboració a què abans ens hem referit i l’habilitat per a planificar i gestionar projectes. La interpretació i la composició són dos exemples clars d’activitats que requereixen una planificació prèvia i una presa de decisions per obtindre els resultats desitjats. D’altra banda, en especial en aquelles activitats relacionades amb la interpretació musical, s’exerciten capacitats i habilitats com ara la perseverança, la responsabilitat, l’autocrítica i l’autoestima, tots factors clau per a l’adquisició d’aquella competència.

La matèria de Música contribueix també a la competència social i ciutadana. La participació en activitats musicals de distinta índole, especialment les referides a la interpretació i creació col·lectiva que requereixen un treball cooperatiu, col·labora en l’adquisició d’habilitats per a relacionar-se amb els altres. La participació en experiències musicals col·lectives dóna l’oportunitat d’expressar idees pròpies, valorar les dels altres i coordinar les pròpies accions amb les dels altres integrants del grup, i responsabilitzar-se en la consecució d’un resultat. La presa de contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, afavoreix la comprensió de cultures diferents i de la seua aportació al progrés de la Humanitat i, amb això, la valoració dels altres i els trets de la societat en què es viu.

La matèria de Música també contribueix de manera directa al desenvolupament del tractament de la informació i de la competència digital. L’ús dels recursos tecnològics en el camp de la música possibilita el coneixement i el domini bàsic del hardware i el software musical, els distints formats de so i d’àudio digital o les tècniques de tractament i gravació del so relacionades, entre d’altres, amb la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Afavoreix, així mateix, el seu aprofitament com a eina per als processos d’autoaprenentatge i la seua possible integració en les activitats d’oci. A més, l’obtenció d’informació musical necessita de destreses relacionades amb el tractament de la informació, encara que, des d’aquesta matèria, convé fer especial consideració en l’ús de productes musicals i la seua relació amb la distribució i els drets d’autor.

La matèria de Música també contribueix al desenrotllament de la competència per a aprendre a aprendre, potenciant capacitats i destreses fonamentals per a l’aprenentatge guiat i autònom, com l’atenció, la concentració i la memòria, alhora que desenvolupa el sentit de l’ordre i de l’anàlisi. D’una banda, l’audició musical tria escoltar una obra reiteradament per a arribar a conéixer-la, identificar-ne els elements i “apropiar-se’n”. D’una altra, totes aquelles activitats d’interpretació musical i d’entrenament auditiu requereixen la presa de consciència de les pròpies possibilitats, la utilització de distintes estratègies d’aprenentatge, la gestió i el control eficaç dels propis processos. En tots aquests casos és imprescindible una motivació prolongada per a assolir els objectius proposats des de l’autoconfiança en l’èxit del propi aprenentatge.

Respecte a la competència en comunicació lingüística, la matèria de Música contribueix, igual que altres matèries, a enriquir els intercanvis comunicatius i a adquirir i usar un vocabulari musical bàsic. També ajuda a integrar el llenguatge musical i el llenguatge verbal i a valorar l’enriquiment de l’esmentada interacció.

Des del punt de vista de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, la matèria de Música contribueix a la millora de la qualitat del medi ambient amb la identificació i la reflexió sobre l’excés de soroll, la contaminació acústica i l’ús indiscriminat de la música, a fi de generar hàbits saludables. A més, els continguts relacionats amb l’ús correcte de la veu i de l’aparell respiratori, no sols per a aconseguir-hi resultats musicals òptims, sinó també per a previndre problemes de salut, incideixen en el desplegament d’aquesta competència.

La música té un important component matemàtic, així que des d’aquesta matèria es contribueix també a la competència matemàtica. L’element rítmic de la música es fonamenta en una sèrie de figures relacionades entre sí per una proporció matemàtica, la unitat de la qual és el pols. Des de l’Edat Mitjana, la major part de la música occidental utilitza els anomenats compassos, que no són més que una divisió del temps en parts iguals i la funció dels quals és marcar els accents interns dins el discurs musical. Els compassos són expressats en fraccions que detallen el nombre de parts del qual es compon i la figura que serà la unitat. Així, i sobretot en allò relatiu al ritme, es raona en música matemàticament.

a) Competència en comunicació lingüística: es refereix a la utilització del llenguatge com a instrument, tant de comunicació oral o escrita, com d’aprenentatge i de regulació de conductes i emocions.

La música contribueix a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística, ja que, al igual que altres àrees, ajuda a l’enriquiment dels intercanvis comunicatius i a l’adquisició i l’ús d’un vocabulari musical bàsic. També col·labora a la integració del llenguatge musical i el llenguatge verbal, i a la valoració de l’enriquiment que genera dita interacció.

Específicament, Crescendo desenvolupa aquesta competència de diverses maneres. En primer lloc, mitjançant la utilització de la paraula, ja que aquesta conté dos elements de la música: mètrica, que s’associa amb el ritme; i fonètica, amb la melodia. El cant és una continuació de la parla i existeix una relació molt estreta entre cançó i text. És, a més a més, un acte comunicatiu, perquè al llarg de la història s’han inventat coples, tornades, cançons, endevinalles, travallengües, i jocs de sort amb els quals la comunitat expressa idees, sentiments, esdeveniments, etc.

Efectivament, la competència lingüística està íntimament relacionada amb l’educació musical i es desenvolupa a través de procediments molt variats: rimes populars, endevinalles, cançons, refranys, jocs de comptar, de sort, de rogle, narracions, acompanyament de textos amb percussió rítmica i instrumental, ús d’ostinatos rítmics i repetitius que poden dur-se a terme de maneres diferents: amb la veu, amb percussions corporals i instrumentals, etc. A més a més, les cançons ajuden molt al desenvolupament del llenguatge -augment de vocabulari, expressió, entonació, articulació i vocalització correctes, etc.-, són una excel·lent eina en la fixació de conceptes i, en definitiva, afavoreixen el desenvolupament del llenguatge en la seua faceta comprensiva i expressiva.

El desenvolupament de l’expressió rítmica pot millorar problemes del llenguatge en els seus aspectes lector i d’escriptura (dislèxies, disgrafies, dislàlies, etc.).

Per últim, l’educació musical contribueix a la intel·ligència lingüística perquè suposa la interpretació d’uns símbols i perquè implica l’aprenentatge d’un vocabulari musical específic.



b) Competència matemàtica: és l’habilitat per a utilitzar els números i les seues operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic.

Específicament, Crescendo contribueix al desenvolupament de la competència matemàtica de diverses maneres, donada l’estreta relació entre música i matemàtiques. En primer lloc, proposa el treball amb elements matemàtics: la força o intensitat del so, els valors o figures, els accents, els temps del compàs, la distància o interval entre els sons, les escales, els graus de l’escala, els tons i els semitons, etc. Per una altre costat, la matèria prima de la música -el so i els seus paràmetres físics- s’estudien en els distints nivells amb distint grau de complexitat.



c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: és l’habilitat per interactuar en el món físic, tant en els seus aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, a fi de comprendre aquests fenòmens, predir-los, millorar-los i preservar les condicions de vida.

La música realitza la seua aportació a la millora de la qualitat del medi ambient identificant l’excés de soroll, la contaminació sonora i l’ús indiscriminat de la música, per reflexionar-hi i generar costums saludables. A més a més, es treballa l’ús correcte de la veu i de l’aparell respiratori, no sols per a aconseguir resultats musicals òptims, sinó també per a previndre problemes de salut.

Específicament, Crescendo contribueix al desenvolupament d’aquesta competència des de diversos àmbits. Per un costat, mitjançant la sensibilització davant el so, el rebuig a la contaminació acústica i la hipersonorització del món actual, així com la valoració dels microsons. Es fomenta el rebuig al soroll indiscriminat i a la contaminació sonora actual, al temps que s’invita a la valoració del silenci i al descobriment de la bellesa dels sons de la naturalesa. Aquesta s’integra també en l’àrea en ser protagonista de nombroses cançons i melodies, i font d’inspiració d’obres d’importants compositors, que han imitat el so dels ocells, de les plantes, de les estacions, del mar o dels rius. Igualment, es valoren les manifestacions musicals de la comunitat (cants, danses, exposicions, festes, etc.). Per un altre costat, en Crescendo, es descobreix el valor estètic musical de distints objectes quotidians i deixalles (per exemple, en l’elaboració d’instruments de construcció pròpia), de forma que s’ofereix la creativitat com a contrapartida al mer consumisme.

Per últim, a través de les activitats artístiques i musicals, s’afavoreix en l’adolescent la salut mental, per la gratificació personal que experimenten en els treballs creatius, ja individuals o col·lectius, tal com cançons, danses, jocs i interpretació d’instruments.



d) Tractament de la informació i competència digital: es tracta de l’habilitat per buscar, obtindre, processar i comunicar la informació i transformar-la en coneixement.

La música també contribueix de manera directa al desenvolupament del tractament de la informació i competència digital. L’ús dels recursos tecnològics en el camp de la música possibilita el coneixement i domini bàsic del hardware i el software musicals, els distints formats de so i d’àudio digital o les tècniques de tractament i gravació del so relacionades, entre d’altres, amb la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia. Afavoreix, així mateix, el seu aprofitament com a eina per als processos d’autoaprenentatge i la seua possible integració en les activitats d’oci.

A més a més, l’obtenció d’informació musical requereix de destreses relacionades amb el tractament de la informació, tot i que des d’aquesta matèria mereix especial consideració l’ús de productes musicals i la seua relació amb la distribució i els drets d’autor.

El mètode Crescendo contribueix al desenvolupament d’aquesta competència de diverses formes. Per un costat, es presenten les distintes utilitats de la informàtica en el terreny musical: reproduir i escoltar música, guardar, buscar informació, compondre, etc. En segon lloc, es coneixen els distints mitjans de gravació i de reproducció del so en l’actualitat i al llarg de la història. En tercer lloc, s’estudia la difusió actual de la música mitjançant mitjans electrònics i digitals. Per últim, s’estudia de forma crítica la música «en llanda» i la influència dels mitjans tecnològics en la creació i difusió de la música de tots els estils i en l’èxit de la música comercial.



i) Competència social i ciutadana: permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica.

La música contribueix també a la competència social i ciutadana. La participació en activitats musicals de distinta índole, especialment les relacionades amb la interpretació i creació col·lectiva que requereixen un treball cooperatiu, ajuda a l’adquisició d’habilitats per a relacionar-se amb els altres. La participació en experiències musicals col·lectives dóna l’oportunitat d’expressar idees pròpies, valorar les dels altres i coordinar les pròpies accions amb les dels altres integrants del grup, mentre els alumnes es responsabilitzen de la consecució d’un resultat.

La presa de contacte amb una àmplia varietat de músiques, tant del passat com del present, afavoreix la comprensió de diferents cultures i de la seua aportació al progrés de la Humanitat, així com la valoració dels altres i els trets de la societat en què es viu.

Específicament, Crescendo contribueix al desenvolupament d’aquesta competència a través de distintes vies. Per un costat, es fomenta el sentit de pertinença i identificació amb uns grups socials de referència, el que suposa un respecte a les normes bàsiques de convivència. Per un altre costat, pretén la no discriminació entre sexes i la igualtat entre homes i dones, mitjançant la col·laboració en grups mixtos i heterogenis i la valoració i gaudi de les obres artístic-musicals en sí mateixes, independentment de quins siguen els seus autors o autores. Per això, es presenten les veus femenines i masculines i es fomenta la pràctica del cant per afavorir l’acceptació del cant coral i la muda de la veu. Les activitats proposades són igualment motivadores per als xics i per a les xiques, des del convenciment que ambdós tenen gustos molt diferents i estils d’aprenentatge també distints. En definitiva, les activitats musicals no presenten cap forma de discriminació o estereotip social entre homes i dones.

A més a més, l’àrea de Música desenvolupa els següents valors bàsics: tolerància, respecte als altres i a un mateix, acceptació i valoració de l’altre, sentit del diàleg, confrontació d’idees i cooperació en tasques comunes, resolució harmònica i pacificadora de conflictes i rebuig a tota situació de violència. La metodologia de Crescendo afavoreix l’actuació desinhibida, respectuosa dins un grup; la coordinació de la pròpia interpretació amb la dels altres del grup, amb sentit d’equip i de conjunt; el respecte i coneixement de les normes de comportament més usuals en els espectacles dramàtic-musicals; i l’obertura a manifestacions musicals i artístiques d’altres pobles, grups, autors de diferents edats o amb dificultats físiques, etc.

En definitiva, des de la matèria de Música es valora la diversitat, es proposa el diàleg i la negociació com a formes habituals de treball i es respecta el patrimoni cultural: la música és un llenguatge universal que uneix les persones i ensenya a viure en comunitat.



f) Competència cultural i artística: suposa apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, per entendre-les com a font de gaudi i d’enriquiment personal i com a patrimoni de tots.

La matèria de Música contribueix de forma directa a l’adquisició de la competència cultural i artística en tots els aspectes que la configuren. Fomenta la capacitat d’apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i musicals, a través d’experiències perceptives i expressives i del coneixement de músiques de diferents cultures, èpoques i estils. Pot potenciar així actituds obertes i respectuoses i oferir elements per a l’elaboració de juís fonamentats respecte a les distintes manifestacions musicals, mentre s’estableixen connexions amb altres llenguatges artístics i amb els contextos social i històric a què cada obra se circumscriu.

L’orientació d’aquesta matèria, en què l’expressió juga un paper important, permet adquirir habilitats per a expressar idees, experiències o sentiments de forma creativa, especialment presents en continguts relacionats amb la interpretació, la improvisació i la composició, tant individual com col·lectiva, que al mateix temps estimulen la imaginació i la creativitat. Per una altra part, una millor comprensió del fet musical permet la seua consideració com a font de plaer i enriquiment personal.

El desenvolupament d’aquesta competència és una prioritat en Crescendo, perquè es treballa l’expressió musical mitjançant la interpretació vocal, instrumental i corporal, amb distints nivells de dificultat, que van, des de la improvisació i expressió individual, al coneixement, maneig i utilització específics del llenguatge de la música. Per un altre costat, es desenvolupa la percepció acústica de sons i obres musicals de diverses èpoques i estils, al temps que es tracta d’apreciar els distints plans de l’audició (sensorial, descriptiu, musical, etc.).

Tant en l’expressió com en la percepció musicals, es fomenta el gaudi de l’obra artística i la seua anàlisi. El juí crític i la valoració recauen també sobre la presència del món artístic en els mitjans de comunicació social i de consum, de forma que l’adolescent es protegisca de la invasió sonora de baixa qualitat a la qual es veu exposat i s’afavorisca una elecció lliure i selectiva front a tota l’oferta musical. Es tracta de què coneguen la funció de cada tipus de música i sàpien valorar-la.

Per últim, respecte al desenvolupament de la creativitat i l’originalitat, la música ofereix a l’adolescent múltiples possibilitats de desenvolupament del pensament convergent i divergent, i és un instrument d’expressió no sols sonor, sinó també verbal, corporal i emocional.



g) Competència per aprendre a aprendre: ajuda a iniciar-se en l’aprenentatge i a ser capaç de continuar-lo de manera autònoma al llarg del temps.

La música també contribueix al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre, al temps que potencia capacitats i destreses fonamentals per a l’aprenentatge guiat i autònom, com l’atenció, la concentració i la memòria, al temps que desenvolupa el sentit de l’ordre i de l’anàlisi. Per una part, l’audició musical necessita una escolta reiterada per arribar a conéixer una obra, reconéixer-la, identificar els seus elements i «apropiar-se-la». Per una altra, totes aquelles activitats d’interpretació musical i d’entrenament auditiu requereixen la presa de consciència sobre les pròpies possibilitats, la utilització de distintes estratègies d’aprenentatge, la gestió i control eficaç dels propis processos. En tots aquests casos, és necessària una motivació prolongada, per aconseguir els objectius proposats des de l’autoconfiança en l’èxit del propi aprenentatge.

Específicament, Crescendo contribueix al desenvolupament d’aquesta competència afavorint l’autoaprenentatge i l’automotivació: la interpretació musical suposa cantar, tocar, veure i fer, el que implica un feedback immediat entre l’audició i la motricitat, amb un important reforç visual. A més a més, aprendre música comporta treballar l’atenció, la concentració i la memòria espacial i musical.

Per un altre costat, es proposa la gravació de les pròpies interpretacions dels alumnes, de manera que es desenvolupen el sentit crític i l’exigència de l’obra ben feta, tant pròpia com aliena. Els continguts es presenten clarament en seqüència, de forma que no puguen produir-se «llacunes» en l’assimilació dels continguts, i es proposen distintes tècniques d’estudi: lectura comprensiva, subratllat, esquemes, presentacions orals, etc.



h) Autonomia i iniciativa personal: es refereix a la possibilitat d’optar amb criteri propi i de dur endavant les iniciatives necessàries per desenvolupar l’opció triada i fer-se’n responsable tant en allò personal com en allò social.

Crescendo col·labora al desenvolupament de la competència d’autonomia i iniciativa personal mitjançant el treball cooperatiu al que adés ens hem referit, i l’habilitat per a planificar i gestionar projectes. La interpretació i la composició són dos clars exemples d’activitats que requereixen una planificació prèvia i de la presa de decisions per a obtindre els resultats desitjats. Per una altra part, en aquelles activitats relacionades especialment amb la interpretació musical, es desenvolupen capacitats i habilitats tal com la perseverança, la responsabilitat, l’autocrítica i l’autoestima, sent aquests factors clau per a l’adquisició d’aquesta competència.

Específicament, aquesta competència es desenvolupa en Crescendo mitjançant l’escolta i la creació musical. La música destaca per la seua capacitat de produir emocions; a més a més, els joves són tan capaços com els adults, si més no, de comprendre el sentit emocional de la música. En Crescendo es parteix de l‘autoconeixement de les pròpies possibilitats corporals i de la interiorització de la música. També es treballen l’autocontrol (mitjançant el control de postures), la regulació de la respiració, la relaxació corporal i la dansa. Les activitats musicals que es proposen integren l’aspecte afectiu, el cognoscitiu i la capacitat d’«escoltar-se» a un mateix.

Per un altre costat, es fomenta la comunicació empàtica entre els companys a partir de les propostes musicals. En relació amb l’aprenentatge d’habilitats socials, l’educació musical acompleix una funció important, ja que treballa específicament l’escolta (percepció) i l’expressió comunicativa (interpretació). La primera habilitat que hem de dominar per relacionar-nos bé amb altres persones és, evidentment, la d’escoltar bé, posar l’oïda, parar atenció, fer l’esforç conscient de connectar amb l’altre. Per exemple, la intensitat, com a paràmetre del so, és un aspecte de la comunicació verbal que deu ser tractat d’una manera preferent.

Aquestes competències no es treballen de forma independent, sinó entrellaçades. Pretenen integrar els diferents aprenentatges, tant els formals com els informals, i els que corresponen a les diferents àrees o matèries del currículum. En cada unitat de Crescendo es treballen aquelles que són més adequades en consonància amb els continguts de la mateixa, com s’especifica en la programació.


5. Components de Crescendo


El present mètode de Música per a Educació Secundària Obligatòria consta dels materials següents, que formen una unitat, tot i que poden ser treballats en conjunt o de forma individual.

Components per a l’alumne



  • Llibre de l’alumne.

  • Quadern d’activitats.

  • CD-ROM.

Components per al professor

  • Maletí del professor.

  • Caixa In Crescendo.

a) Components per a l’alumne

Llibre de l’alumne


En la doble pàgina d’inici d’unitat, s’introdueix el tema principal a partir d’una motivació, en la qual s’informa d’allò que es treballarà en la unitat i de les capacitats que s’espera desenvolupar al llarg de la unitat.

Les activitats que es proposen són variades i atenen a l’expressió i percepció dels diferents blocs de continguts. Estan ordenades en cada unitat segons la seqüència lògica de l’aprenentatge, però el professor deu considerar altres aspectes (el nivell del grup i la seua motivació, la combinació en el mateix dia d’activitats de cant, instruments i/o moviment), i no seguir aquest ordre marcat estrictament, sinó fer-lo flexible.

L’última pàgina de cada unitat es dedica a l’autoavaluació («Posa’t nota») i tracta la diversitat, mentre s’ocupa dels alumnes més avançats («Activitats per a investigar i ampliar»).

Per a més claredat, les activitats es presenten amb unes icones que informen els alumnes del procediment que han de desenvolupar.


Quadern d’activitats


És un material complementari, d’un indubtable valor, per posar en pràctica allò que s’ha aprés en el llibre de l’alumne, que és fungible, per allò que cada alumne realitzarà directament les activitats proposades. Desenvolupa les nou unitats dissenyades per a cada curs, i es dedica l’última a l’avaluació sumativa.

Pot ser utilitzat de forma independent per l’alumne o com material de recolzament. Està especialment dissenyat per afavorir la competència d’aprendre a aprendre, ja que les activitats s’organitzen en tres grups dins de cadascuna de les unitats («Recorde», «Aprenc» i «Per saber-ne més»).

El seu principi metodològic és l’aprenentatge significatiu, basat en l’activitat com a mitjà d’adquisició dels conceptes i, especialment, dels procediments i les actituds. S’afavoreix l’autoaprenentatge i el descobriment a través de la seua presentació de forma espiral, recurrent i reflexiva. Els exercicis han de corregir-se en finalitzar cada unitat pel professor, individualment, i també en grup, perquè l’aprenentatge siga efectiu.

Tot i que en la guia didàctica se suggereix en què moment del desenvolupament de la unitat deu realitzar-se cadascuna de les activitats, recordem novament que el criteri del professor és el més important a l’hora d’utilitzar aquest material.


CD-ROM


El quadern d’activitats ve acompanyat d’un CD-ROM. Aquest és una combinació multimèdia de recursos que mescla allò visual amb allò sonor, i que facilita l’aprenentatge de determinats continguts d’una forma interactiva i lúdica. Suposa, a més a més, un important recurs per atendre la diversitat.

Així mateix, s’ha inclòs en el CD-ROM una selecció d’algunes de les obres musicals que apareixen en el llibre de l’alumne. D’aquesta manera, l’alumne podrà escoltar-les tantes vegades com vulga a casa i aconseguirà així tindre accés a obres musicals de diversos estils que d’altra manera difícilment arribarien a la seua discoteca.


b) Components per al professor

Maletí del professor


El maletí inclou els materials següents:
Guia didàctica

La primera part conté una introducció general a l’àrea i a l’alumne d’Educació Secundària, l’estructura de l’obra, la metodologia, el tractament de les competències bàsiques, el tractament de la diversitat, els recursos i materials de l’aula de música, l’avaluació i la bibliografia.

La segona part, inclou una guia per al desenvolupament de les unitats didàctiques en cadascun dels tres trimestres. Ací es troba la descripció de cadascuna de les activitats proposades en el llibre de l’alumne, junt a unes activitats suggerides seqüenciades per ordre de menor a major dificultat, i altres activitats d’ampliació per a grups o per a alumnes que així ho requereixen. El criteri del professor és el que decidirà quan de temps dedicarà a cadascuna de les activitats.

Al final de la guia, s’inclouen diversos annexos que seran de gran utilitat. S’inclouen les partitures d’algunes de les audicions del llibre de l’alumne i unes avaluacions fotocopiables amb les quals es poden mesurar els coneixements dels alumnes. Els exercicis d’avaluació són models de proves o exàmens. S’inclouen tres exàmens trimestrals en dos modalitats (A i B) i l’examen de final de curs.

Així mateix, també s’han inclòs en la guia les solucions de tots els quaderns complementaris que acompanyen al mètode: quadern d’activitats i quadern d’atenció a la diversitat, així com les solucions de les pàgines d’autoavaluació del llibre de l’alumne i de les avaluacions trimestrals.



L’obra es desenvolupa en nou unitats didàctiques. Cada unitat consta de:

  • Introducció de la unitat didàctica: eix temàtic o motivacional i plantejament.

  • Objectius didàctics específics de la unitat o capacitats que volem desenvolupar.

  • Continguts: seguint el principi de varietat, en totes les unitats s’inclouen continguts de tots els blocs, així com activitats tant d’audició musical com d’expressió vocal, instrumental i corporal.

  • Competències bàsiques i criteris d’avaluació específics de la unitat.

  • Desenvolupament de la unitat o explicació didàctica de totes i cadascuna de les activitats proposades en els materials per a l’alumnat (llibre de l’alumne i quadern d’activitats), seguida de comentaris didàctics i partitures per posar-les en pràctica. S’informa també dels materials específics necessaris. En cadascuna de les proposades del llibre de l’alumne, s’especifiquen les activitats suggerides disposades segons l’ordre de realització, i activitats d’ampliació o d’aprofundiment. No obstant això, cada professor, en funció de les seues possibilitats organitzatives, les característiques del seu grup d’alumnes i les diferències individuals (en definitiva, del seu criteri personal), podrà variar l’ordre establert, suprimir o agregar activitats. A partir d’aquests suggeriments, cada professor establirà les activitats d’ampliació que crega oportunes per als alumnes d’aptituds superiors, o de recolzament per als que presenten dificultats d’aprenentatge. En l’«Apartat activitats per investigar i ampliar» es formulen diverses preguntes i activitats ordenades segons el desenvolupament de la unitat. El professor hi trobarà algunes per repassar i altres per investigar i ampliar. Els estudiants realitzaran només aquelles que siguen apropiades segons els seus diversos nivells d’aprenentatge.
Quadern d’atenció a la diversitat

El quadern d’atenció a la diversitat és un material fungible i fotocopiable especialment dissenyat per als alumnes amb necessitats educatives especials i amb desfasament curricular.
Diccionari musical

Amplia la informació i els termes i conceptes musicals.
Triple CD àudio

El material àudio que oferim és molt ric, ja que conté totes les gravacions musicals necessàries per al desenvolupament de les activitats suggerides. Així, el professor trobarà un material sonor valuós amb el qual podrà desenvolupar les seues classes. Les gravacions han sigut enregistrades en el mateix ordre en què apareixen en el llibre i consten de:

  • Cançons i peces instrumentals, amb flautes i instruments Orff, en les quals els professors i alumnes trobaran un model i un referent per interpretar-les.

  • Bases musicals o acompanyaments de les cançons i peces instrumentals.

  • Música de danses que es correspon amb les coreografies proposades en el mètode.

  • Audicions musicals. Si bé la majoria d’elles s’ofereixen en la seua totalitat, en altres, amb un criteri didàctic, s’han seleccionat exclusivament els fragments de les mateixes relacionats amb els continguts i activitats que es treballen.

Tant les cançons com la música de danses i les audicions ofereixen un ventall musical obert en què, a més a més de la música clàssica, s’integren la popular folklòrica i també la popular moderna o urbana.

Caixa In Crescendo


A més a més, el nostre mètode de música va acompanyat d’una caixa per a l’aula de Música, on el professor trobarà els materials següents:
Quaderns fotocopiables

  • Llenguatge musical: conté diversos exercicis per desenvolupar la lectura musical des dels punts de vista rítmic, melòdic i melòdic-rítmic. Les activitats estan seqüenciades en funció de la dificultat.

  • Peces instrumentals: consta d’algunes peces instrumentals de major o menor dificultat que les presentades en el llibre de l’alumne, i que serveixen per a reforçar, tant individualment com en grup, el desenvolupament de l’expressió instrumental.
Targetes musicals

Les trenta-una targetes musicals, impreses per les dues cares, representen seixanta-dos imatges musicals composades per trenta-un instruments (corda, vent, percussió i electrònics), i trenta-un elements gràfics del llenguatge musical, referits a les figures, les notes i els matisos. La utilització d’aquestes targetes recolza i reforça la memorització dels instruments i signes musicals.
Pòsters (amb CD àudio i adhesius) i musicogrames.

Oferim quatre pòsters:

  • Instruments de corda.

  • Instruments de vent.

  • Instruments de percussió.

  • L’orquestra simfònica.

Per treballar els tres primers pòsters, s’adjunta un CD amb els sons dels instruments de corda, vent i percussió i uns adhesius que s’enganxen i desenganxen fàcilment amb els noms de cada instrument. La finalitat d’aquest material és dur a terme un exercici interactiu de discriminació auditiva d’instruments.

Així mateix, es presenten tres musicogrames:



  • El bo, el lleig i el dolent.

  • Dues danses ràpides.

  • El rellotge musical vienés.

A més a més de ser un motiu bonic de decoració per a l’aula, aquests recursos pretenen facilitar l’aprenentatge en permetre que se segueixen les explicacions en un mateix suport.

Software per a pissarres interactives


Finalment, Crescendo ve acompanyat d’un nou component que permet crear una experiència multimèdia a les classes: el software per a pissarres interactives. Hi trobaràs nombrosos recursos que podràs projectar sobre una pissarra interactiva:

  • Pòsters amb les famílies d’instruments i audicions dels sons d’aquests instruments.

  • Musicogrames i audicions que els acompanyen per seguir-les tots junts en un mateix suport.

  • Quadern de peces instrumentals.

  • Quadern de llenguatge musical.

Programació




Unitat 1. El que siga sonarà

Objectius

  • Rebutjar la contaminació acústica i reconéixer el soroll com un element perjudicial per a la salut.

  • Diferenciar el so del soroll en el nostre entorn i en obres musicals.

  • Experimentar els tipus i temps de la respiració.

  • Escoltar i apreciar el silenci.

  • Reconéixer i diferenciar els paràmetres del so en l'entorn que ens envolta i en obres musicals.

  • Relacionar-se amb els companys i companyes en activitats de cant i moviment.

  • Valorar i utilitzar la veu i el cos com els primers instruments musicals.

  • Escoltar i tocar instruments de percussió.

  • Seguir audicions mitjançant imatges i musicogrames.

  • Expressar i percebre, en activitats de cant i moviment, la forma musical eco.
Continguts
Apreciació musical

  • So i silenci, música i soroll.

  • Paràmetres del so: altura, durada, timbre i intensitat. Repercussió musical.

  • La pulsació.

  • Elements bàsics del llenguatge musical: ritme i melodia.

  • Forma musical: eco.

  • Audició de fragments musicals.

  • Aplicació d'estratègies d'atenció, audició interior, memòria comprensiva i anticipació durant la pròpia interpretació i creació musical.
Interpretació

  • La veu com a instrument musical expressiu i comunicatiu.

  • Habilitats de respiració (tipus i temps), vocalització i articulació.

  • Sons de l'entorn i corporals.

  • Instruments de l'entorn i corporals.

  • Instruments de percussió escolars i orquestrals.
Creació

  • Improvisació rítmica.

  • Comentari d'un text literari-musical.

  • Mitjans tecnològics de gravació i difusió del so.

  • La improvisació, l'elaboració d'arreglaments i la composició com a recursos per a la creació musical.
La música en la cultura i en la societat

  • L'origen de la música.

  • Música i soroll en l'actualitat. Contaminació acústica.

  • Música enregistrada.
Competències bàsiques

1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 4, 5, 6, 8 i 12).

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 4, 5, 8 i 9).

5. Competència social i ciutadana (pàg. 7, 9, 10 i 11).

7. Competència per aprendre a aprendre (pàg. 13, 14 i 15).


Criteris d'avaluació

  • Percebre i diferenciar els quatre paràmetres del so en sorolls i sons musicals o no musicals tractats en la unitat.

  • Prendre consciència de la importància de les habilitats de respiració, vocalització i articulació en la interpretació de cançons.

  • Rebutjar les situacions d'excés de soroll i la contaminació acústica.

  • Acceptar el silenci com una cosa imprescindible per a l'audició i interpretació musical.

Unitat 2. Pren bona nota

Objectius

  • Apreciar la grafia musical com a mitjà de difusió de la música.

  • Reconéixer i classificar les veus masculines i femenines.

  • Acceptar els canvis fisiològics del procés de muda de la veu.

  • Interpretar cançons senzilles en cànon.

  • Entonar els sons de l'escala de do major.

  • Reconéixer i identificar sons i ritmes en situacions contextualitzades.

  • Ballar una coreografia en parelles experimentant de forma conscient la tensió i la relaxació de tronc i extremitats en activitats de moviment.

  • Improvisar rítmicament amb el cos, el moviment i els instruments.

  • Diferenciar els instruments de vent en vent-fusta i vent-metall.

  • Reconéixer els instruments de vent-fusta: flauta dolça o de bec, flauta travessera, clarinet, fagot i oboé.

  • Seguir audicions mitjançant musicogrames.

  • Acceptar diferents tipus de música segons la seua funció i el lloc on s'interpreten.

  • Valorar la contribució personal al grup.
Continguts
Apreciació musical

  • La representació del so: notes, figures, silencis, pentagrama i claus.

  • Pols, ritme, accent i compàs.

  • Forma musical: cànon.

  • Lectura i escriptura musical.

  • Discriminació d'instruments de vent-fusta.

  • Audició de les distintes veus humanes.

  • Utilització de recursos corporals, vocals i instrumentals, mitjans audiovisuals i tecnologies, textos, partitures, musicogrames i altres representacions gràfiques per a la comprensió de la música escoltada.
Interpretació

  • La interpretació vocal: relaxació, respiració, afinació i entonació.

  • Classificació de les veus: masculines i femenines.

  • Procés de muda de la veu.

  • Instruments de vent-fusta: flauta de pan, flauta de bec o dolça, picoho, flauta travessera, oboé, clarinet, fagot, contrafagot i saxòfon.

  • Conjunts orquestrals escolars.

  • Iniciació a la interpretació de la flauta dolça.
Creació

  • Acompanyament rítmic d'un recitat.

  • Improvisació rítmic-instrumental.

  • Comentari i anàlisi d'una partitura.

  • Improvisació vocal i instrumental, individual i en grup, responent a diversos estímuls musicals i extramusicals.
La música en la cultura i en la societat

  • El compositor i l'obra: Prokofiev i Haendel.

  • Santa Cecília com a font d'inspiració de compositors de música culta.

  • Gèneres musicals en la cultura occidental: música de cinema.

  • La música en l'actualitat: tipus de música (folklòrica, culta, popular moderna i religiosa) i espais en què es desenvolupa.
Competències bàsiques

2. Competència matemàtica (pàg. 17 i 18).

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 20 i 22).

6. Competència cultural i artística (pàg. 16, 19, 21, 22, 23, 24, 25 i 27).

8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 22 i 26).


Criteris d'avaluació

  • Practicar la interpretació de les figures musicals i els seus silencis.

  • Llegir i escriure els sons de l'escala de do major en clau de sol en segona.

  • Descobrir la festa de Santa Cecília com a font d'inspiració de músics i data de celebració de concerts.

  • Reconéixer els instruments de vent-fusta en l'audició: flauta, clarinet, oboé i fagot.

  • Valorar els diversos tipus de veus.

  • Respectar els diversos estils de música (popular, clàssica, moderna i religiosa) que s'han presentat.

  • Practicar la interpretació de figures musicals i els seus silencis.

  • Llegir i escriure els sons de l'escala de do major en clau de sol en segona.

Unitat 3. La música de Nadal

Objectius

  • Recitar ritmes i textos.

  • Utilitzar, en situacions contextualitzades, dos dels signes de prolongació del so: punt i calderó.

  • Diferenciar accentuacions binàries, ternàries i quaternàries en recitats rítmics, cançons i danses.

  • Interpretar cançons a dues veus paral·leles.

  • Reflexionar sobre la utilització de la música com a reclam publicitari.

  • Acompanyar cançons i audicions amb instruments escolars.

  • Participar de la funció de la música en les festes nadalenques.

  • Reconéixer i diferenciar el timbre i tessitura dels instruments de corda fregada.

  • Identificar les veus blanques en una audició.
Continguts
Apreciació musical

  • Elements bàsics del llenguatge musical: ritme (binari i ternari), melodia (frases musicals) i harmonia (melodia en paral·lel).

  • Forma musical: nadala, cançó de Nadal i estrenes.

  • Signes de prolongació: calderó i punt.

  • Melodies en paral·lel.

  • Elements gràfics: línies addicionals.

  • Discriminació de ritmes ternaris i binaris.

  • Diferenciació de frases musicals.

  • Audició de veus blanques i mixtes.

  • Audició d'instruments de corda fregada.
Interpretació

  • La veu en la música: instrument musical expressiu i comunicatiu.

  • Els ressonadors.

  • Tipus de veus humanes: veus infantils o blanques.

  • Cançó a dues veus paral·leles.

  • Classificació dels instruments de l'orquestra: instruments de corda fregada.

  • Instrument de construcció amb materials de rebuig: pal de pluja.

  • La interpretació individual i en conjunts instrumentals.

  • Instruments propis del temps de Nadal.
Creació

  • El taller del luthier.

  • Construcció d'instruments amb materials de rebuig: pal de pluja.

  • Creació d'un anunci publicitari.

  • Acompanyament rítmic-melòdic.

  • Elaboració d'arreglaments de cançons i peces instrumentals, mitjançant la creació d'acompanyaments senzills i la selecció de distints tipus d'organització musical (introducció, desenvolupament, interludis, coda, acumulació, etc.).
La música en la cultura i en la societat

  • El Nadal com a font d'inspiració dels compositors.

  • Nadales tradicionals.

  • Música i publicitat.

  • El consum de música en la societat actual.
Competències bàsiques

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 28, 29, 32, 34, 35 i 39).

4. Tractament de la informació i competència digital (p. 35).

5. Competència social i ciutadana (pàg. 36 i 37).

6. Competència cultural i artística (pàg. 29, 30, 31, 33, 34, 36, 37, 38 i 39).


Criteris d'avaluació

  • Mostrar interés per conéixer els nous elements del llenguatge musical.

  • Diferenciar accentuacions binàries, ternàries i quaternàries en recitats rítmics, cançons i danses.

  • Interpretar cançons a dues veus paral·leles respectant les orientacions del director i dels companys.

  • Valorar la utilització de la música com a reclam publicitari.

  • Acompanyar cançons i audicions amb instruments escolars.

  • Coordinar els moviments propis amb els dels companys.

Unitat 4. Per a què serveix la música?

Objectius

  • Apreciar les distintes funcions de la música.

  • Valorar diferents estils musicals.

  • Reconéixer formes musicals elementals: ostinato, rondó, cànon i formes majors: rèquiem i poema simfònic.

  • Descobrir el poder expressiu de la música.

  • Escoltar instruments de vent-metall.

  • Reconéixer les diverses funcions de la música i apreciar l'audició com a forma d'oci.

  • Fer música en classe amb cançons i peces instrumentals.

  • Interpretar silencis de complement, de preparació i lligadures.

  • Entonar i tocar amb la flauta sons alterats.

  • Ballar una dansa antiga.

  • Abordar, de forma simplificada, el tema de les audicions.

  • Continguts
Apreciació musical

  • Silencis de corxera de complement i de preparació.

  • Signe de prolongació: la lligadura.

  • Formes musicals: rondó, ostinato, cànon, rèquiem i poema simfònic.

  • Alteracions: pròpies i accidentals.

  • Ritme: cèl·lules rítmiques amb punt.

  • Audició d'instruments de vent-metall.

  • Audició d'obres amb distintes formes musicals.

  • Audició de fragments musicals de distints estils.
Interpretació

  • Aspectes expressius de la cançó (intensitat, temps, timbre, caràcter i fraseig).

  • Tipus de cançons i les seues característiques.

  • Estils vocals i tipus de cant a través de la història.

  • Possibilitats sonores dels instruments segons el material i la forma de tocar-los.

  • Famílies d'instruments: vent-metall.

  • Els instruments com a mitjà d'acompanyament de cançons i danses.
Creació

  • Realització d'un programa de ràdio.

  • Utilització de mitjans audiovisuals: tècnica de diaporama.

  • Recerca d'informació sobre autors i obres.

  • Composició individual o en grup de cançons i peces instrumentals per a distintes agrupacions a partir de la combinació d'elements i recursos presentats en el context de les diferents activitats que es realitzen a l'aula.
La música en la cultura i en la societat

  • L'obra i les seues característiques: qualitats del so, elements de la música i organització formal.

  • Distints estils musicals i diferents funcions de la música.

  • Música culta i música popular. Situació de l'obra musical en les coordenades d’espai i temps.

  • Música en l'actualitat: al cinema, la ràdio i els mitjans audiovisuals.

  • La dansa com a expressió de formes musicals i manifestació cultural d'un context històric i social.
Competències bàsiques

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 40, 42, 44 i 45).

4. Tractament de la informació i competència digital (pàg. 48, 49 i 50).

5. Competència social i ciutadana (pàg. 43 i 44).

6. Competència cultural i artística (pàg. 41, 43, 44, 45, 46, 47 i 51).


Criteris d'avaluació

  • Valorar els distints estils musicals segons la funció de la música.

  • Reconéixer les formes musicals elementals -ostinato, rondó i cànon- en activitats d'audició i interpretació.

  • Escoltar en silenci fragments musicals d'obres més àmplies.

  • Descobrir el poder expressiu de la música.

  • Aplicar els nous conceptes del llenguatge musical a la interpretació de cançons o peces instrumentals: sons alterats i silencis.

  • Coordinar el moviment propi amb el del grup en danses modernes i antigues.

Unitat 5. Al ritme del carnestoltes

Objectius

  • Desenvolupar habilitats de respiració, articulació, vocalització i entonació.

  • Improvisar lletres per a una música donada dins una estructura d'estrofa i tornada.

  • Expressar, de forma original, idees i sentiments a través de distints mitjans: la veu, els moviments corporals, els instruments musicals i les situacions d'interpretació.

  • Apreciar, de forma diferent, dues melodies en funció dels instruments, el caràcter i la velocitat amb què s'interpreten.

  • Accedir a una cançó aplicant-hi els coneixements del llenguatge musical.

  • Seguir una audició de música activa mitjançant musicogrames i preaudicions.

  • Conéixer i valorar les relacions entre música i carnestoltes en diversos contextos.

  • Acceptar els diversos estils musicals que es proposen.

  • Valorar la importància de la sarsuela al teatre musical.

  • Descobrir instruments hispanoamericans: cabaça, reco-reco, congues, forastera, agogó i xoca-ho (chocalo).

  • Representar escènicament un fragment de sarsuela.

  • Improvisar passos i moviments.
Continguts
Apreciació musical

  • El ritme en la música: cèl·lules rítmiques basades en corxera i doble semicorxera. La síncope.

  • Alteracions pròpies i accidentals.

  • La melodia: frases musicals.

  • Audició de fragments musicals d'obres inspirades en l'època de carnestoltes.

  • Discriminació d'instruments populars hispanoamericans.

  • Audició de fragments de sarsuela.

  • Elements que intervenen en la construcció d'una obra musical (melodia, ritme, harmonia, timbre, textura, forma, tempo i dinàmica) i identificació d’aquests elements en l'audició i l'anàlisi d'obres musicals.
Interpretació

  • La interpretació vocal: relaxació, respiració, afinació i entonació.

  • Classificació de les veus masculines i femenines.

  • Impostació de la veu.

  • Cant a capella.

  • Instruments populars hispanoamericans.

  • Conjunts orquestrals escolars.

  • Representació de música escènica.
Creació

  • Construcció d'instruments amb materials de rebuig: kazoo i maraques.

  • Creació de textos per a una música.

  • Improvisació musical.

  • Recursos per a la conservació i difusió de les creacions musicals. Enregistrament de les composicions pròpies usant distintes formes de notació i diferents tècniques de gravació.
La música en la cultura i en la societat

  • Gèneres de la música occidental: la sarsuela. La dansa en la sarsuela.

  • Relació de música i carnestoltes en diversos contextos geogràfics.

  • El carnestoltes com a font d'inspiració de compositors de música culta.

  • La música popular i els mitjans de comunicació.

  • Música a la ràdio.

  • Formes de danses urbanes: la samba.
Competències bàsiques

1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 53, 54 i 61).

2. Competència matemàtica (pàg. 58 i 63).

6. Competència cultural i artística (pàg. 52, 54, 55, 56, 57, 59, 60 i 62).

8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 56, 57, 59 i 62).


Criteris d'avaluació

  • Practicar la interpretació de figures rítmiques noves i ja conegudes.

  • Diferenciar les alteracions pròpies de les accidentals.

  • Descobrir l'època de carnestoltes com a font d'inspiració de músics i com a part de la nostra tradició cultural.

  • Valorar la sarsuela com una manifestació del teatre musical.

  • Respectar els distints estils de música -popular, clàssica i moderna- que s'han presentat.

Unitat 6. El color de la música

Objectius

  • Classificar i descriure els instruments musicals segons les seues qualitats sonores.

  • Enumerar els instruments musicals que componen una orquestra i altres grups musicals.

  • Reconéixer les distintes famílies d'instruments.

  • Diferenciar agrupacions instrumentals i estils musicals: orquestra simfònica, rock and roll, orquestra de jazz, banda i orquestra de cambra.

  • Interpretar cançons a diverses veus en ostinato.

  • Descobrir el registre de la veu.

  • Classificar els instruments segons la família a què pertanyen.

  • Diferenciar diverses agrupacions orquestrals.

  • Ballar rock and roll i pasdoble amb els companys.

  • Escoltar música de diferents estils.

  • Interpretar amb la veu i els instruments adaptacions d'obres musicals.

  • Diferenciar els timbres de diversos instruments.
Continguts
Apreciació musical

  • Elements gràfics de la partitura.

  • Melodia, motius i frases.

  • Harmonia: monodia i polifonia.

  • Formes musicals: ostinato, cànon, simfonia i concert grosso.

  • Discriminació d'agrupacions instrumentals i estils musicals: orquestra simfònica, rock and roll, orquestra de jazz, banda i orquestra de cambra.

  • Audició d'obres i fragments musicals amb diverses tècniques d'audició activa.

  • Audició, anàlisi elemental i apreciació crítica d'obres vocals i instrumentals de diversos estils, gèneres, tendències i cultures musicals, incloent-hi les interpretacions i composicions realitzades a l'aula.
Interpretació

  • Qualitats de la veu, registres i modes d'emissió de la veu.

  • La interpretació vocal: tècniques de relaxació, respiració i emissió.

  • Cant a l'uníson i cant coral en cànon.

  • Classificació dels instruments de l'orquestra: corda, vent i percussió.

  • Agrupacions orquestrals: simfònica, de cambra, de jazz, de rock, banda i rondalla.

  • Els instruments com a mitjà d'acompanyament de cançons i danses.

  • Relació entre agrupacions instrumentals i formes de dansa.
Creació

  • Assistència i participació en un concert.

  • Acompanyament musical per acumulació i desacumulació.

  • Utilització de recursos informàtics i altres dispositius electrònics en els processos de creació musical.
La música en la cultura i en la societat

  • Espais musicals tancats (auditoris de música simfònica, sales de cambra, teatres de sarsuela i òpera) i auditoris oberts (espectacles de rock i bandes).

  • Normes de comportament en un concert i en altres espectacles musicals.

  • Gèneres de la música occidental.
Competències bàsiques

1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 65, 67, 71 i 73).

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 64, 67 i 72).

6. Competència cultural i artística (pàg. 66, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73 i 75).

7. Competència per aprendre a aprendre (pàg. 67, 69 i 74).


Criteris d'avaluació

  • Diferenciar els distints instruments musicals segons la seua família i qualitats sonores.

  • Reconéixer els instruments que componen diverses agrupacions: orquestra simfònica, de jazz, de rock and roll, banda i orquestra de cambra.

  • Descobrir i acceptar el propi registre de veu.

  • Ser capaç de coordinar-se amb la música i el moviment dels companys per ballar adaptacions de rock and roll.

  • Escoltar músiques de diferents estils.

Unitat 7. Melodies per cantar i ballar

Objectius

  • Expressar, de forma original, idees i sentiments mitjançant l'ús de la veu, els instruments i els moviments i accions d'interpretació i improvisació.

  • Descobrir distintes manifestacions de la música popular i folk.

  • Cantar cançons populars a dues veus.

  • Ballar una dansa popular.

  • Conéixer els «aires» musicals.

  • Apreciar els diversos tipus de cançó popular.

  • Conéixer la diferència entre dansa tradicional, de saló i ballet.

  • Escoltar obres musicals de diversos estils.

  • Participar en coreografies de ballet.

  • Gaudir de l'audició d'obres musicals.
Continguts
Apreciació musical

  • Aire.

  • La melodia: definició i períodes.

  • Forma musical: ballet.

  • Audició de músiques de diversos llocs i estils.

  • Seguiment de l'audició musical mitjançant distintes tècniques d'audició activa.

  • Interés per conéixer músiques de característiques diferents i per ampliar i diversificar les pròpies preferències musicals.
Interpretació

  • La cançó: elements constitutius.

  • Gèneres de cançons segons el cicle de la vida.

  • La veu humana: qualitats i tipus.

  • Tipus de cançó: a l'uníson, en cànon i a dues veus.

  • La jota: interpretació vocal, instrumental i corporal.

  • Instruments tradicionals o populars.

  • Instruments de la música folk.

  • Els instruments com a acompanyament de cançons i danses.
Creació

  • Construcció d'instruments amb materials de rebuig: tambor de caixa i txalaparta.

  • Improvisació musical.

  • Acompanyaments corporals i instrumentals.
La música en la cultura i en la societat

  • El folklore com a font d'inspiració dels compositors. Relació entre música culta i música popular.

  • Música popular del nostre entorn i d'altres cultures.

  • Història de la dansa i tipus de danses.

  • El ballet: el moviment i la dansa amb relació a altres arts.

  • Elements de la dansa: passos, figures, agrupacions i acompanyament instrumental.

  • Estils de música moderna derivats del folklore: folk i new age.

  • Difusió de la música popular i el ballet en els mitjans de comunicació.
Competències bàsiques

2. Competència matemàtica (pàg. 80 i 84).

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 76, 79, 81, 83, 85 i 86).

5. Competència social i ciutadana (pàg. 77, 78, 79 i 82).

8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 78, 82, 86 i 87).


Criteris d'avaluació

  • Reconéixer i valorar distintes manifestacions folklòriques.

  • Intervindre en el cant col·lectiu a dues veus adaptant la interpretació a l'expressió i entonació del grup.

  • En les audicions proposades, reconéixer instruments en plans sonors elementals.

  • Mantenir la coordinació en activitats grupals de moviment.

Unitat 8. Notes de cinema

Objectius

  • Escoltar i tocar música de bandes sonores de pel·lícules.

  • Descobrir els compassos de subdivisió ternària.

  • Formar acords.

  • Iniciar-se en la interpretació d'un teclat o un piano.

  • Inventar una coreografia en grup.

  • Entonar una cançó a dues veus.

  • Improvisar esquemes de pregunta-resposta.

  • Diferenciar les escales pentatòniques de les diatòniques.

  • Continguts
Apreciació musical

  • Subdivisió binària i ternària.

  • Grups de valoració especial: treset.

  • Forma musical: pregunta i resposta.

  • Escala pentatònica i diatònica. Graus de l'escala.

  • Acords: consonàncies i dissonàncies.

  • Matisos.

  • Audició de música pianística.

  • Audició de fragments de bandes sonores.

  • Valoració de l'audició com a forma de comunicació i com a font de coneixement i enriquiment intercultural.
Interpretació

  • La cançó al cinema.

  • Cant polifònic a dues veus paral·leles.

  • La veu humana: qualitats i tipus de veu.

  • Instruments de l'orquestra. El piano: història, forma, tipus i tècnica.

  • Les habilitats tècniques com a mitjà d'expressió instrumental.

  • Interpretació amb la veu i els instruments d'adaptacions d'obres musicals cinematogràfiques.
Creació

  • Improvisació en piano o teclat.

  • Acompanyament harmònic.

  • Animació sonora.

  • Sonorització de representacions dramàtiques, activitats d'expressió corporal i dansa, i imatges fixes i en moviment en la realització de produccions audiovisuals.
La música en la cultura i en la societat

  • Música en l'actualitat: pluralitat d'estils en la música contemporània. El rock simfònic.

  • La música al servei del llenguatge audiovisual.

  • La música de les bandes sonores de cinema.

  • Comèdia musical i ballet al cinema.
Competències bàsiques

  • 2. Competència matemàtica (pàg. 89, 91, 94 i 96).

  • 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (pàg. 88, 89, 93, 94, 97 i 98).

  • 4. Tractament de la informació i competència digital (pàg. 88, 89, 96 i 98).

  • 8. Autonomia i iniciativa personal (pàg. 90, 92, 93, 95 i 99).
Criteris d'avaluació

Reconéixer i valorar distintes manifestacions de la música en els mitjans de comunicació.

Intervindre en el cant col·lectiu a dues veus adaptant la pròpia interpretació a l'expressió i entonació del grup.

Reconéixer temes musicals elementals en les audicions proposades.

Coordinar-se amb el grup en activitats d'interpretació.


Unitat 9. La cançó de l'estiu

Objectius

  • Interpretar cançons i peces instrumentals amb els companys.

  • Participar en les manifestacions de l'estiu en què està present la música.

  • Escoltar fragments d'òpera ambientats a l'estiu.

  • Iniciar-se en l'aprenentatge de la tècnica de la guitarra.

  • Diferenciar la guitarra elèctrica de l'espanyola.

  • Escoltar obres musicals de guitarra d'estils diferents.

  • Seguir les audicions mitjançant musicogrames i moviment.

  • Practicar coreografies de balls de saló treballats al llarg del curs.

  • Analitzar críticament la manipulació dels gustos musicals a través dels mitjans de comunicació.

  • Aplicar, de forma autònoma, els conceptes adquirits de llenguatge musical.
Continguts
Apreciació musical

  • Modalitat: escala diatònica major i menor. Graus de l'escala diatònica.

  • Elements de la música: ritme, melodia, harmonia i textura.

  • Grups de valoració especial: treset.

  • Alteracions: sol sostingut.

  • Escriptura i lectura musical.

  • Acords com a acompanyament de cançons i melodies.

  • Forma musical: rondó.

  • Audició d'obres vocals (òpera).

  • Discriminació del so de la guitarra.

  • Audició de fragments musicals inspirats en l'època estival.

  • La música en directe: els concerts i altres manifestacions musicals.
Interpretació

  • Cançó popular moderna.

  • Anàlisi dels elements constitutius de la cançó (ritme, melodia, harmonia i forma).

  • Estils de cant.

  • La guitarra: història, forma, tipus i tècnica.

  • Les habilitats tècniques com a mitjà d'expressió instrumental.

  • La interpretació individual i en grup.

  • Pràctica, memorització i interpretació de peces vocals i instrumentals apreses per imitació i a través de la lectura de partitures amb diverses formes de notació.
Creació

  • Improvisació amb la guitarra.

  • Organització d'un concert escolar.

  • Creació d'una coreografia en grup.

  • Composició i transcripció d'una cançó de moda.

  • Sensibilitat estètica enfront de noves propostes musicals, valorant els elements creatius i innovadors d’aquestes propostes.
La música en la cultura i en la societat

  • L'estiu com a inspiració dels compositors de música culta.

  • Gèneres musicals de la cultura occidental: l'òpera.

  • La música en directe: actuacions musicals i concerts.

  • La música en l'actualitat: el consum de música en la societat actual i la música difosa en els mitjans de comunicació. Pluralitat d'estils en la música contemporània.

  • Festivals de la cançó, gires i concerts d'estiu.
Competències bàsiques

1. Competència en comunicació lingüística (pàg. 101, 106 i 107).

5. Competència social i ciutadana (pàg. 100, 105, 106, 108, 109 i 110).

6. Competència cultural i artística (pàg. 102, 104, 105, 106, 107, 110 i 111).

7. Competència per aprendre a aprendre (pàg. 103, 108, 109 i 110).


Criteris d'avaluació

  • Utilitzar, de forma autònoma i creativa, els aspectes bàsics del llenguatge musical ja coneguts.

  • Elaborar judicis personals sobre els usos socials de la música.

  • Escoltar en silenci obres musicals importants, reconeixent les intencions i funcions que tenen.

  • Reconéixer i valorar distintes manifestacions de la música en els mitjans de comunicació.




Projecte Curricular Comunitat Valenciana - Crescendo



Compartir con tus amigos:
1   2   3


La base de datos está protegida por derechos de autor ©psicolog.org 2019
enviar mensaje

enter | registro
    Página principal


subir archivos